DE SET EN SET
Assertivitat
Esclafat per un discurs potent i vehement, tant que va arribar a somatitzar: li causava el mateix efecte que una bona coça al cul. Així és com se sentia. El més fotut és que ell tenia raó i el seu interlocutor, no. Però no volia muntar un espectacle. Va decidir callar i deixar viure el seu contendent verbal en la inòpia. Mentre aquest li clavava el ruixat i li explicava, de manera errònia, la teoria sobre la qual estaven discutint, va recordar un correu d'aquests amb frases més o menys enginyoses que els amics, coneguts i fins i tot saludats, no tenen cap pudor (ni moltes vegades cap vergonya) d'enviar. Aquesta era en forma de consell i deia més o menys: “No discuteixis mai amb un ignorant, perquè hauràs de baixar al seu nivell i un cop allà et guanyarà per experiència”. Llavors va reflexionar sobre el concepte d'ignorant, sobre el d' instruït i sobre els vasos comunicants. Li van sorgir unes quantes preguntes, com ara: si els versats sobre un tema no en fessin pedagogia als qui no ho són, no s'acabarien extingint aquests savis i, per tant, amb ells, el seus coneixements? No poden ser els instruïts en una o diverses matèries concretes alhora uns complets illetrats en altres camps? No són el respecte i la seducció divulgativa els factors primordials per guanyar terreny a la ignorància?
El final del discurs abrandat del seu oponent el va tornar a la realitat i va decidir iniciar un nou diàleg: “És possible que tu ho vegis així, n'estic convençut i ho respecto...” Mentre parlava, caminava lentament, dirigint les passes del seu interlocutor cap a una sala buida, on va desplegar tots els recursos que aprenia en les classes d'assertivitat.