El Barça
Al Barça hi ha xarvescat.
No tinc més remei que parlar-ne. I començo a cartes esteses. En Laporta és un dels millors amics que tinc, però no en cantaré les glòries perquè no cal. En qüestió de copes és el president que ens n'ha donat més i amb menys temps. I no en parlem més.
El Rosell ha arribat on és amb un lema que l'ha anat repetint i repetint. El Barça és del soci. El bon home no se n'adona, amb aquesta dita fa del Barça un FC Matedepera a l'engròs, a mans d'uns quants.
Amb aquesta dita del soci, contradiu allò que hi ha escrit amb lletres grosses al bancal del Camp Nou: “Més que un club”. La grandesa del nostre Barça és, justament que ultrapassa la llista, ara closa dels socis i és de molts més, molts més àdhuc que la corrua de penyes.
Molt personal. Platko, Walter, Mas, Martí, Guzman, Castillo, Piera, Sastre, Samitier, Arocha i Parera. Aquest és el Barça dels meus set o nou anys. Sense ésser-ne soci fins fa poc, el Barça és meu, com ho és d'algú que en viu lluny i feina té a saber els resultats. Dit sense més embuts. El Barça és més que un club perquè, vulgues que no, ultrapassa els socis, ultrapassa les penyes, s'arrela a tot el país i ha esdevingut un fet fins no sé quin racó del món.
Ara, uns compromissaris ens engeguen en Laporta boira avall, com antany feien amb els qui emmenaven a la presó. Em dol, però el conec prou i massa, no sé pas com, però se'n sortirà, té tremp per això i més. Però, em sap greu veure'l així sabent-lo innocent. Tanmateix em podria respondre a la Socràtica, dient que més val ser condemnat innocent que culpable.
Més pena em fa el Rosell. Ha de ser un mal viure amb el coragre que arrossega. Però tot home té remei amb els mals que se li coven endins. Tant de bo algun dia s'adoni al viu del parenostre. “Perdoneu les nostres culpes com nosaltres perdonem els nostres deutors”, que és el remei a tots els mals coragres.
Més pena em fa el Barça. Encara no fa un any era tingut pel millor equip del món. Ara és un ball de bastons que fa xalar els qui sabeu prou i deixa amb un pam de boca oberta els qui s'ho vigilen de lluny.
