Advocats i procuradors

Quins tribunals tindríem en un estat català independent? Tal com assenyalava aquest mateix diari en un memorable reportatge de fa dos dies, el sistema judicial a Catalunya és potser la branca de l'administració més inadaptada al país. En alguns aspectes, sembla que no hagi emergit de la nit del franquisme; gairebé tot en castellà, centralisme rampant, distinció entre català i valencià, etc. A més de la proverbial lentitud i el divorci quasi per decret amb les darreres tecnologies.

Una república catalana tindria uns jutjats diferents? Doncs mireu, aquest és un dels terrenys on m'atreveixo a dir que sí, m'hi jugo un pèsol que sí. Ja sabeu que sóc amic dels dubtes raonables, i que no presento mai la independència de Catalunya com la panacea universal, sinó com una opció de llibertats que portarà alhora avantatges i inconvenients. Però en aquest cas pràcticament emetria un vot a cegues per la plena sobirania.

En una Catalunya independent, cap magistrat ni estudiant a opositor perdria ni un minut fent oposicions verbals a la llengua pròpia del país. Si no la sabien prou, se l'aprendrien i punt. L'escarransit 16% de sentències en català pujaria com l'escuma. Per descomptat, no hi hauria empara en la precedència espanyola, ni constitucional ni preconstitucional, i no s'acceptaria ni un miserable recurs contra l'ús de l'idioma vehicular. Tot aquest malson, aquest destraleig judicial a l'estil de La resplendor de Kubrick, tot això es volatilitzaria en un obrir i tancar d'ulls.

Quant a la possible i desitjable modernització, o fins i tot agilització dels jutjats (l'esperança és l'últim que es perd), potser també faríem sort. Les inèrcies burocràtiques són àrdues de vèncer, i si no que ho expliquin a mant conseller de justícia que ha provat de fer avançar les coses. Però alguna cosa em fa sospitar que aquí, com a qualsevol mastodont, l'únic que acaba funcionant és una bona coça entre les potes.

Una proclama d'independència podria actuar, en aquest camp, com una veritable coça. Faria saltar el monstre i tal vegada l'obligaria a córrer. De sobte, s'hauria de refer tota la legislació de dalt a baix; els usos lingüístics, la cadena de comandaments i lleialtats... Realment, estaríem assistint a la creació d'una nova legalitat, una sacsejada ben notable. I literalment, obligaríem molts magistrats, advocats i procuradors a marxar cap a l'infern de dos en dos. Us ho imagineu? Quina desfilada més edificant.