Clar i castellà

No es pot pas negar que, en ter­mes naci­o­na­lis­tes, qui més clar està par­lant aquests dies és el PP. Men­tre aquí ens deba­tem sobre com i quan arri­bem a deter­mi­nats llocs, a Espa­nya –i aquí, que per a ells tot és el mateix– el PP cada cop ho té més clar. La mos­tra són les decla­ra­ci­ons que va fer la set­mana pas­sada el can­di­dat del PP a les elec­ci­ons gene­rals i, si tot va bé –o mala­ment, és clar–, futur pre­si­dent del govern espa­nyol. Mari­ano Rajoy, en la clau­sura del Congrés de l'Empresa Fami­liar que es feia a San­tan­der, ho va dir ben clar: “Les auto­no­mies són un obs­ta­cle addi­ci­o­nal per sor­tir de la crisi”. Això, que sem­bla poc, diu molt. O tot. El líder del PP va dir, sense embuts, que cal “una revisió pro­funda del marc ins­ti­tu­ci­o­nal”, i va fer tota una decla­ració d'inten­ci­ons: està dis­po­sat a impo­sar, per llei, un límit a la des­pesa de les auto­no­mies. No ens enga­nyem, Rajoy no està par­lant de la des­pesa de les auto­no­mies. Està par­lant, sim­ple­ment, de les auto­no­mies. Ja els estan bé, perquè hi són, però el que ara cal és posar-hi un límit. Ja està bé, això de la democràcia des­cen­tra­lit­zada, diu apro­xi­ma­da­ment. Però com que en cap moment no ens hem cre­gut que siguin estat, com que ja ha que­dat clar que això de l'estat fede­ral no s'ho creu ni el PSOE, ha arri­bat un punt que a les dites auto­no­mies se'ls ha de dei­xar clar que ja n'hi ha prou, que si és per regu­lar qua­tre cose­tes ja ens esta­ven bé, però que si és per fer lleis i auto­ges­ti­o­nar-se els recur­sos, fins aquí hem arri­bat. Quan Rajoy parla de pro­funda reforma admi­nis­tra­tiva i d'un excés de frag­men­tació, parla del que parla i tots ho sabem. Ho ha dit ben clar. I cas­tellà, és clar.