‘Ni-ni'

Comença la cam­pa­nya, i els par­tits que pre­ve­uen tenir pèrdues en vots han començat a ela­bo­rar estratègies per tal de fide­lit­zar l'elec­to­rat més con­vençut uti­lit­zant la tècnica de la con­tra­pro­gra­mació. El cas més recent l'ha gene­rat l'eslògan ni-ni del PSC: “Ni inde­pen­den­tista ni de dre­tes. Pre­si­dent Mon­ti­lla”.

Sense entrar a deba­tre si el lema pot aju­dar-los, cosa que dubto després d'haver gover­nat amb un par­tit que es diu inde­pen­den­tista, el que de ben segur mos­tra el mis­satge és que el tri­par­tit està aca­bat, pel que no deixa de ser curiós que la res­posta l'hagi orga­nit­zat pre­ci­sa­ment un dels ali­ats. Men­tre que els con­ver­gents, més mur­ris, han fet com si res, l'ham ha estat empas­sat pels repu­bli­cans, que han res­post amb un lema en apa­rença posi­tiu: “Inde­pen­den­tis­tes i d'esquer­res”, sense ado­nar-se que les dues afir­ma­ci­ons sonen a excusa de per­de­dors, ja que en qua­tre anys no han mos­trat cap impe­di­ment per gover­nar junts i fer una política social molt simi­lar a la dels que ells ano­me­nen “les dre­tes”. No són eslògans intel·ligents, ja que gene­ren més des­con­fiança i allu­nya­ment tant dels pro­pis com d'estranys. Enguany el col·lapse del sis­tema no es pro­dui­ria amb les noves ofer­tes elec­to­rals, sinó per l'ele­vada abs­tenció que pro­du­eix l'estu­pi­desa, quan s'exhi­beix com a prin­ci­pal actiu elec­to­ral.