Espoliació

Fa uns anys, un dels arguments clàssics contra la independència de Catalunya era l'econòmic. Sentíem dir que una Catalunya independent era inviable des del punt de vista de l'economia. Alguns economistes de prestigi, com Ramon Trias Fargas o Jacint Ros Hombravella, ja havien desmuntat aquest argument, però el continuàvem sentint. Ara, és un recurs envellit, desprestigiat i que desprestigia qui l'utilitza. Majoritàriament s'accepta que una Catalunya independent, ben gestionada, no solament seria viable sinó que podria ser un país pròsper i benestant. Ara sovint sentim expressar aquesta idea i, al mateix temps, en sentim una altra que és el seu revers. Ho afirma el president Montilla en un llibre i ho ha dit Mariano Rajoy aquesta setmana mateix en unes declaracions: no es pot concedir el concert econòmic a Catalunya perquè faria inviable l'existència de l'Estat espanyol. Si posem les dues idees de costat s'entenen moltes coses. Primera: els ciutadans d'una Catalunya sobirana disposarien de més recursos, serveis i infraestructures que ara. Segona: l'Estat espanyol no pot atorgar un concert econòmic a Catalunya perquè no els sortirien els comptes. Parlem d'un concert econòmic, amb el qual, al cap i a la fi, Catalunya continuaria contribuint a les arques estatals. No parlem de la separació, que aleshores el trauma per a l'Estat espanyol encara seria més insuportable. Si es relacionen les dues idees es comprenen perfectament algunes realitats consistents. Es comprèn, per exemple, que, perquè existeixi Espanya, Catalunya ha de ser sistemàticament espoliada, amb tot el pes de les lleis i, si cal, de la força.

Espanya viu dels cabals que li aporta Catalunya. Ho reconeix fins i tot Rajoy. Per tant l'espoli continuarà perquè és imprescindible. Es comprèn també que Espanya no permetrà pas que Catalunya s'independitzi. Hi oposarà tots els instruments de què disposa un estat. És natural: s'hi juguen la supervivència. A la fi aquesta és la gran paradoxa: Espanya, sense Catalunya, no pot existir; Catalunya, independent d'Espanya, sí. I així estem...