Cinc tipus de polítics

Vam veure Heribert Barrera a la manifestació de juliol a Barcelona, al costat de presidents i expresidents de la Generalitat i el Parlament. Caminava amb dificultat, una mica desvalgut, ajudat per un bastó, com el soldat veterà que torna, cansat de moltes i molt àrdues batalles, però valent i serè, amb les idees fermes i clares. Aquesta lucidesa l'acaba de demostrar en un article publicat a l'últim número de Qüestions de vida cristiana, en el qual divideix els polítics en cinc grups, segons la major o menor fermesa de les seves conviccions.

Els cinc tipus, en síntesi, són aquests. Els idealistes són el qui tenen conviccions de debò i es mouen sempre per idees. Com a governants, poden resultar desastrosos, però són l'autèntic motor dels canvis i la sal de la vida política. Els escèptics tenen les conviccions més fluixes; estan sempre disposats a dubtar-ne i accepten que d'altres en tinguin d'igualment respectables. Són tolerants, busquen el consens, però rarament arriben a fer història. Els pragmàtics, més que les doctrines, valoren els resultats, i per això tendeixen a l'acció. Per governar, no dubten a ser flexibles i, si cal, a claudicar. La seva bona gestió aparent pot conduir finalment al desastre. Els egocèntrics no tenen conviccions o, si en tenen, en prescindeixen. Volen la notorietat i el lluïment. Amb la política busquen satisfer la vanitat o la set de domini. Poden embarcar un país en aventures perilloses. Finalment, els carreristes consideren la política com una carrera més. No tenen cap convicció; només els interessa anar pujant esglaons. Poden gestionar bé un país, però no transformar-lo.

Els cinc retrats robot de Barrera, molt resumits aquí, són obra d'un fotògraf d'aguda observació i llarga experiència. Ara que vénen eleccions, no ens costaria gens de revelar els cinc negatius i veure emergir, sota cada model, un polític concret. Pot ser un joc divertit i fins i tot un ajut a l'hora d'anar a votar (o no).