L'originalitat d'una campanya gens original
Que el diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell, és una veritat absoluta, i fins els més badocs troben a faltar José Zaragoza en la direcció, o supervisió, de la campanya socialista. Jaume Collboni fa aigües i l'estratègia electoral dels sociates fa la impressió que ha estat dissenyada pel cap de campanya del partit rival. Mas de lo mismo o el Superman Montilla fan mal als ulls i atempten contra la intel·ligència del possible votant. Encara, “ser català és treballar dur i amb les idees clares” no anima gaire el vot abstencionista, i “ni independentista, ni de dretes” és la crida definitiva a votar altres opcions. Per completar-ho, el vídeo de La vida de Monti converteix el 28-N en una consulta surrealista. L'originalitat del projecte de Collboni és presentar un partit vençut, que viu en les hores baixes dels propis errors.
Per si tot plegat no era prou clar, la marxa d'Isaías Taboas a Madrid és l'exemple més clar que cal abandonar el vaixell quan aquest no té salvació. Taboas, com a secretari general de la Presidència, era el segon de José Montilla en l'organigrama de govern, i ni tan sols no ha esperat el compliment del darrer acte per dir adéu a un càrrec dependent del president. Militant socialista, el dimissionari secretari general ha estat assimilat per l'aparell estatal del PSOE, fent un pèssim favor a un PSC en campanya i facilitant la lectura de la debilitat i nul futur de l'opció socialista. Mentrestant, les enquestes continuen augmentant la separació entre els guarismes de Convergència i Unió i el PSC, de tal manera que Artur Mas està plenament convençut que no serà “Mas de lo mismo”. I els socialistes comencen a dir, a viva veu, que això no ho arregla ni el papa ni Déu, encara que Felipe González passegi el seu veterà atractiu per la perifèria barcelonina, intentant recaptar el vot antigament d'esquerres i fer-ho, amb força, a la gola del llop, allà on es magnifica el laboratori electoral dels populars. És l'originalitat de la campanya d'una consulta electoral on tot sembla decidit i els mítings, els lemes i els pamflets són purament una qüestió circumstancial, de protocol obligat abans de la retirada.
