Els reis en barnús

En els anys del No-Do, Franco solia sortir envoltat de les seves nétes per aconseguir que la imatge de dictador acomplexat fos substituïda per la d'avi venerable. Mort el dictador, Jaime Camino va rodar Dragon Rapide, en què s'atrevia a mostrar Franco en la intimitat. En una memorable escena vèiem Franco amb pijama, al llit, amb Carmen Polo. Com cal suposar, l'escena no explorava la morbositat sexual de la parella, sinó que més aviat mostrava que la mediocritat també era present sota els llençols. El tema de les representacions de poder en la intimitat té alguna cosa de ficció delirant. En els darrers anys, el gran especialista en el tema ha estat el dramaturg Peter Morgan, que va aconseguir mostrar a The Queen la reina mare amb barnús mirant per la televisió les notícies de la mort de Lady Di, i a Nixon-Frost com el president destituït era un vell avar que anava al darrera de qualsevol cosa que fes olor de diners. Tenint present aquests antecedents, costa molt posar-se a veure una minisèrie com ara Felipe y Leticia, dirigida per Joaquim Oristrell, en què s'explica com el rei va conèixer la princesa, la va amagar dels mitjans i la va mostrar als seus pares. La sèrie, produïda per Tele 5, vol ser una fotonovel·la per guanyar audiència, però resulta tan surrealista que acaba sent una paròdia d'ella mateixa. La parella real, formada per un rei que vol ser molt populista –Juanjo Puigcorbé– i una reina maquiavèl·lica –Marisa Paredes– contrasta amb els protagonistes, que són com dos joves titelles que juguen a una curiosa barreja kitsh entre Corín Tellado i Sissí. La qüestió que més m'interessa és, però, la incapacitat de la sèrie per poder fer creïble la intimitat. Si tenim en compte que la imatge que els reis i les princeses transmeten en els noticiaris no és més que una imatge construïda pel mateix poder, la ficció pot ajudar a inventar-se o a mostrar el que és el fora de camp de la monarquia. El problema de la sèrie de Tele 5 rau en el fet que es troba impotent per donar forma a aquest fora de camp, ja que no pot fer creïble la imatge del rei amb barnús. És aquest, però, un problema de la sèrie o és un problema més greu que té la seva arrel en el fals pudor mediàtic que sempre ha acompanyat la construcció de la imatge monàrquica?