Calví i l'helicòpter

La Reserva Federal nord-americana ha posat la màquina de fer bitllets a treballar nit i dia. És conseqüència de la política que ha decidit adoptar el banc central per sortir de la crisi. El ministre alemany d'Economia, Rainer Brüderle, ha definit aquesta política com l'estratègia de l'helicòpter. Segons ell, el president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, va dir un dia que el que s'ha de fer per superar la crisi és agafar un helicòpter, carregar-hi un bon feix de dòlars, enlairar-se i anar-los escampant. No és això el que faran Bernanke i la Reserva Federal en sentit estricte –perquè els mecanismes financers són una mica més complicats– però sí que ho és en sentit metafòric.

Compraran lletres del tresor, per valor de 430.000 milions de dòlars, amb la intenció de fer-ne baixar les retribucions i d'empènyer particulars i empreses a abandonar aquest refugi i gastar-se els estalvis. És la vella tàctica de la cacera amb fura. La fura es fica al cau i fa sortir el conill. De passada és una devaluació encoberta del dòlar, de manera que s'afavoriran les exportacions i el turisme cap als Estats Units. El risc és provocar inflació, però això es veu que ara preocupa poc Bernanke.

A Europa, i més concretament a Frankfurt, aquesta política se la miren amb una rialleta d'ironia, com una altra beneiteria nord-americana. En aquesta banda de l'Atlàntic, consideren l'estratègia de l'helicòpter una frivolitat. Les arrels del capitalisme europeu, encara que remotes, són de tradició calvinista. Els últims anys, de bogeria especulativa i expansiva, d'omplir les butxaques de pressa i de qualsevol manera, no podem pas dir que hagin estat gens calvinistes.

El neoliberalisme, que va explotar a fons la bonança i que ara treu tant partit de la crisi, sense penedir-se de res, no ho és gens. Però ara, a Europa, sentim parlar només d'austeritat, de rigor, de retallades, d'ajustar els pressupostos al màxim, i això sí que és calvinisme econòmic. Mentre a Amèrica s'enlaira l'helicòpter, aquí retornem a les fonts ginebrines. També és un remei, però més amarg.