Prioritats i urgències

Durant dies, periodistes i tertulians han analitzat la desaparició del “Ministerio de Igualdad” com un fracàs de l'aposta de Zapatero –qui a hores d'ara busca la carta de navegar a la paperera– per l'equilibri de poder entre gèneres. Uns han apel·lat a la necessitat de retallar ministeris en temps de crisi, d'altres a la inutilitat d'una cartera de la qual poca cosa sabíem. Però uns i altres –partidaris de treure poder a les autonomies– no han demanat, basant-se en el mateix argument, que desapareguin altres “ministerios” i ficcions burocràtiques que ningú sap per a què serveixen. Era, per tant, el citat ministeri, un organisme florero? Ha estat el boc expiatori al qual endossar els neulers de la crisi, en un gest no exempt de simbolisme?

Estem a la recta final de l'any i, tot i el repunt tebi de l'economia, el percentatge de dones i joves despunta a les files de l'atur. Hi ha encara un tema social més coent: l'augment del nombre de morts violentes de dones en mans de les seves parelles o exparelles. L'estadística s'ha tornat a disparar, tot i l'aplicació de la llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista que va ser aprovada per unanimitat fa més de dos anys al Parlament de Catalunya. Malauradament, aquest és un mal estès a tots el països contra el qual només es pot lluitar amb l'arma sostinguda de l'educació. Tant que costa crear respecte mutu i després surten les hienes –Sánchez Dragó, l'alcalde de Valladolid...– a fer-se protagonistes dels titulars de premsa.

La violència contra les dones no és exclusiva de classes socials baixes sinó que és malaltia comuna. Estem en temps de redefinició de rols de parella en una societat on es prioritzen models que imposen els crits al diàleg. Tota relació de parella ens involucra emocionalment. Però qui ens educa per a això? Conviure és difícil i les prioritats d'home i dona solen ser prou diferents; per a l'home l'ordre és sexe i conversa, per a la dona, conversa i sexe. Qualsevol motiu pot provocar agressió: infidelitat, dependència psíquica o econòmica, addiccions destructives, separació... Cada crisi de parella posa en joc l'amor i l'instint de possessió i domini, que no accepta que la relació es pugui acabar un dia.

Hi ha un conjunt de factors que influeixen en el panorama actual, segons el desaparegut “Ministerio de Igualdad”. Un d'ells és la polèmica que generen les denúncies d'alguns jutges i associacions d'homes sobre dones que presenten falses denúncies de maltractament (fet que posa en dubte el testimoni d'una majoria de víctimes). Un altre és l'efecte imitació (l'home que decideix cometre l'assassinat en tenir notícia d'un altre o que, fins i tot, n'intenta copiar la manera d'actuar). Hi ha una dada que fa rumiar: entorn d'un 70% dels assassinats comesos s'han produït els dos dies posteriors a un homicidi (un estudi de la Universitat d'Alacant apunta que les notícies relacionades amb crims sexistes augmenten en un 37% les possibilitats que es cometi un altre assassinat).

Quina coresponsabilitat hi té el circ televisiu que serveix carnassa de misèries domèstiques a discreció?

La pregunta queda en l'aire. Sota l'estora, s'amaga molta feina a fer: suport a les víctimes, seguretat perquè puguin denunciar els fets, educació. Pel que fa al perfil del maltractador, és el d'una persona de mitjana edat, tot i que es mantenen els casos entre joves que probablement repeteixen patrons masclistes. Poques víctimes havien denunciat l'agressor (només un 15,6%, i en algun cas, la denúncia es va retirar posteriorment).

El 25 de novembre se celebra el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. Els mitjans de comunicació se'n faran ressò, la classe política es banyarà en frases repetides i altres tantes dones deixaran de trucar al corresponent telèfon d'atenció.