Cabarets

La recent adap­tació tea­tral de la novel·la de Josep Maria de Sagarra Vida pri­vada recu­pera els ambi­ents –més sòrdids que fes­tius– dels caba­rets bar­ce­lo­nins dels anys trenta. La bur­ge­sia dis­si­pada de segona gene­ració des­fo­gava les pas­si­ons més obs­cu­res a cops de fulana i d'esbarjo a antres com La Cri­o­lla o el Villa Rosa. Per més que s'hi vul­gui injec­tar mor­bo­si­tat i escàndol, però, la mirada actual és la del visi­tant d'un parc temàtic. L'espec­ta­dor d'avui es mira aquell món amb distància, amb una certa fre­dor i tot ple­gat fa més pena que glòria. No pas sense malícia, un crític tea­tral jut­java l'espec­ta­cle del Lliure amb un joc de parau­les irre­sis­ti­ble: “Pri­vada de vida”. No sé fins a quin punt, però, aquesta insu­ficiència és atribuïble al mun­tatge, als actors o al direc­tor. Sos­pito que el pro­blema és a les pla­tees dels nos­tres dies. A l'espec­ta­dor d'avui aquesta mena de coses no l'escal­fen ni el refre­den. Fins i tot ins­ti­tu­ci­ons tan arre­la­des a la vida sub­terrània bar­ce­lo­nina com el meublé han pas­sat a tenir un interès estric­ta­ment arqueològic. Les bru­tals con­seqüències judi­ci­als que va patir el peri­o­dista Josep Maria Huer­tas per rela­ci­o­nar els meublés de Bar­ce­lona amb les penúries que pas­sa­ven les vídues dels mili­tars són, ara, mate­rial per a una novel·la històrica. Històries del fran­quisme cre­pus­cu­lar. Per això fa angúnia pen­sar en el llo­a­ble pro­jecte de revi­ta­lit­zar El Molino, al cor del Paral·lel. Aquesta valen­tia empre­sa­rial haurà de con­nec­tar amb un públic que ja s'ha acos­tu­mat –gai­rebé n'està satu­rat– que li ser­vei­xin tota la gamma bur­lesca a la tele de casa. Joa­quim Raba­seda, a l'Avenç, ana­litza el feno­men amb pers­picàcia i explica fins a quin punt els números musi­cals del Polònia, són un subs­ti­tut del que la gent anava a bus­car al Paral·lel. L'èxit del Polònia frena les pos­si­bi­li­tats del retorn al Paral·lel. Com passa amb tan­tes altres coses, comp­tar amb els de casa és com­pli­cat. La ciu­tat s'haurà de refiar, com de cos­tum, de la lle­ial­tat dels turis­tes.