Bon dia, Sierra Leone, són les 8

No sé si les pri­me­res parau­les de l'emissió en pro­ves de Madina Radio, a Sierra Leone, van ser aques­tes, però ho hau­rien pogut ser. Cata­lu­nya Ràdio ha col·labo­rat acti­va­ment en el pro­jecte capi­ta­ne­jat per Pemi For­tuny, l'exveu can­tant de Lax'n'Busto, de crear una emis­sora de ràdio amb una fina­li­tat edu­ca­tiva i sanitària que arri­barà a mili­ons de per­so­nes.

L'emis­sora està situ­ada a la població de Madina, capi­tal admi­nis­tra­tiva de Tonko Limba, al dis­tricte de Kam­bia, al nord-oest de Sierra Leone, una de les àrees més pobres d'aquest país africà, a prop de la fron­tera amb Gui­nea. Un racó tris­ta­ment famós per haver-se con­ver­tit en el bres­sol dels nens sol­dat que fa anys que mira de reha­bi­li­tar el mis­si­o­ner Chema Caba­llero.

En Pemi For­tuny feia més de cinc anys que tre­ba­llava per acon­se­guir fer rea­li­tat aquest somni. Un repte que ja és real després de molt bata­llar i de mol­tes aju­des i adhe­si­ons de per­so­nes i enti­tats cata­la­nes que han con­tribuït a can­viar una llei de Sierra Leone, clau per des­en­ca­llar aquest pro­jecte. La legis­lació només per­me­tia la ins­tal·lació d'una ràdio comu­nitària per província. Arran del con­veni amb Comium –la com­pa­nyia afri­cana de tele­fo­nia mòbil–, s'ha pogut cons­truir una torre de 80 metres al cos­tat de l'emis­sora i s'ha ins­tal·lat la ràdio. Això vol dir que l'àrea de cober­tura de Cat Radio Bar­ming o Madina Radio en prin­cipi abas­tava un ter­ri­tori on viuen entre 150.000 i 180.000 per­so­nes, i ara, gràcies al suport obtin­gut i a l'oro­gra­fia del país, l'emis­sora la poden arri­bar a sin­to­nit­zar més de tres mili­ons de per­so­nes.

S'ado­nen del que vol dir, això? El músic ven­dre­llenc ho expli­cava fa uns dies en el seu bloc. “Un sol metge podrà fer arri­bar el seu mis­satge a milers de llars, els con­sells sani­ta­ris podran ser escol­tats per les mares i d'aquesta manera dis­mi­nuirà l'ele­vat índex de mor­ta­li­tat infan­til de la zona –de cada deu nens, abans de com­plir els 5 anys en moren sis– i els nens que tre­ba­llen a casa podran tenir uns conei­xe­ments bàsics mit­jançant l'emissió de clas­ses a través de la ràdio”. En aquests moments, la ràdio emet en període de pro­ves unes vuit hores al dia. A prin­cipi de l'any vinent està pre­vista la inau­gu­ració de la ràdio, que basarà la seva pro­gra­mació en la sani­tat, l'edu­cació i la comu­ni­cació entre les dife­rents loca­li­tats per con­vo­car reu­ni­ons o avi­sar de qual­se­vol incidència.

La importància de la ràdio és la força de les ones, el poder de la comu­ni­cació, la d'enviar un mis­satge directe imme­diat amb una força i un poder infi­nits. Con­tro­lar aquest mitjà tan potent és un cara­mel molt lla­mi­ner que molts vol­drien mos­se­gar. La història més recent ens ho recorda.

El geno­cidi de Ruanda o el de Bòsnia van tenir els orígens en uns mis­sat­ges apa­rent­ment inno­cus i ino­fen­sius, eme­sos per ràdio. Els que es van difon­dre a través de les ones hert­zi­a­nes de la ràdio van encen­dre els ànims i els odis tri­bals entre hutus i tut­sis i entre ser­bis i cro­ats. Que en un país de l'Àfrica del qual només tenim notícies pels dia­mants de sang o pel drama dels nens sol­dat neixi una ràdio amb la volun­tat pri­migènia del mitjà, que és estar al ser­vei de la població, és una notícia excel·lent, i que al dar­rere hi hagi gent de casa, del nos­tre país, també, i això s'ha de saber.

No hem sabut, perquè s'ha esbom­bat als qua­tre vents, per exem­ple, que Sting llui­tava pels drets de les tri­bus de l'Amazònia, o que Bono, el can­tant d'U2, estava com­promès, entre altres cau­ses, amb l'era­di­cació de la sida a l'Àfrica? Doncs penso que cal fer-se'n ressò i enor­gu­llir-nos que des d'aquí, des del nos­tre país, es lide­rin ini­ci­a­ti­ves com les de Madina Radio, que ser­vei­xen per difon­dre valors edu­ca­tius que faran més lliu­res els que els rebin.