El president ja juga al contraatac

Entre les coses tris­tes que li pas­sen a Cata­lu­nya hi ha el valor de la gent que la repre­senta. Ho podem per­ce­bre dia a dia en l'estat del país. La manca d'idees arriba fins al paro­xisme quan veus com es pro­mo­ci­o­nen els can­di­dats en les elec­ci­ons. Em sem­bla pèssima, un pròleg de la der­rota, la cam­pa­nya del PSC abu­sant de la nega­ti­vi­tat dels mis­sat­ges. Un lamen­ta­ble “Artur Mas de lo mismo” els ser­veix per fer la típica bro­meta d'escola amb el cognom i demos­trar que, fins i tot osten­tant encara la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, van a la con­tra. La seva inca­pa­ci­tat s'accen­tua quan mal­par­len dels altres perquè segu­ra­ment no tenen cap opció posi­tiva pròpia a recal­car, cap alter­na­tiva al cal­vari on ha con­tribuït a dur el país. L'eslògan el va pre­sen­tar Jaume Coll­boni, direc­tor de cam­pa­nya del PSC, però pel to del mis­satge sem­bla haver-se esca­pat del bloc de Joan Fer­ran, a qui entreté la pugna, el litigi, la novel·leta i el toreig de saló i poc els pro­ble­mes de la gent. Coll­boni va par­lar fa uns mesos de ser cons­truc­tius, però els homes de Mon­ti­lla tor­nen a jugar a la guer­ri­lla, suposo que nostàlgics dels temps en què eren ado­ra­dors del gran timo­ner mao­ista. He par­lat aquests dies sobre l'estil d'aquesta gent amb dos per­so­nat­ges als quals con­si­dero dels últims mes­tres: repre­sen­ten opci­ons cata­la­nis­tes dins de l'esquerra que va llui­tar con­tra Franco. Tots dos s'aver­go­nyien de la poca traça d'Her­rera i de la manca d'estil de Mon­ti­lla. Es pla­nyen perquè veuen per­dut un pos­si­ble tri­omf de l'esquerra. Vuit anys de fra­cas­sos de tri­par­tit pesen com una llosa, amb l'agreu­jant final de la crisi. En els manu­als d'argu­men­tació clàssics se'ns diu que qual­se­vol afir­mació que dóna peu a dub­tes rao­na­bles neces­sita com a mínim un punt de defensa. Aquí no hi ha cap dubte. Amb aquests eslògans, el pre­ci­pici cap a on van els soci­a­lis­tes aca­barà esde­ve­nint un pro­blema també per al país. Una cam­pa­nya cons­truc­tiva els hau­ria ser­vit per sal­var els mobles, però van direc­tes al des­no­na­ment. Temps al temps.