Absurditats electorals

Avui ens hem llevat en campanya electoral. Algú de vostès, amables lectors, dirà si ha variat alguna cosa respecte de les últimes setmanes i fins i tot mesos en l'escenari polític. I sí. Els cartells dels partits polítics que han pogut veure arreu del país fins ara demanant-li el seu vot, ara afegeixen el verb “Vota”. Perquè, no ens enganyem, els cartells que hi havia fins ara no eren per informar de visites guiades a les seus dels partits polítics, sinó per demanar el vot. Ja em diran quin sentit té que fins aquesta mitjanit no es pugui posar aquesta paraula. Això l'únic que provoca és augmentar la despesa electoral dels partits perquè per una sola paraula cal canviar tots els cartells polítics de Catalunya. Ja entenc que aquesta tradició obsoleta de penjar el primer cartell, que ara ja no es penja sinó que es projecta audiovisualment de les formes més espectaculars possibles, no es podria mantenir. Però hi sortiríem guanyant. I a sobre aquests cartells del “Vota” que no es podien penjar fins ara seran a tot arreu la vigília electoral, quan es prohibeix als partits i als candidats demanar el vot. Què hauríem de fer els ciutadans, tancar els ulls cada cop que passem per davant del miler de tanques publicitàries? En plena era d'internet, Facebook, Twitter i companyia es prohibeixen les enquestes dies abans dels comicis i els mitjans públics se'ls sotmet a un insòlit estat d'excepció amb aquesta aberració dels blocs electorals que són per regular la propaganda política però els partits obliguen a perpetuar en la informació vulnerant un dret bàsic de la ciutadania, justament en l'avantsala de l'anomenada “festa de la democràcia”. Tot plegat, una absurditat.