La ignorància al poder

Una de les definicions més pessimistes de la democràcia és aquella que assegura que consisteix en la manipulació de la voluntat de les majories per part de les minories. És a dir, que una minoria ambiciosa, ben organitzada i amb els recursos econòmics, estratègics i retòrics oportuns pot orientar la voluntat majoritària d'una comunitat i imposar-li punts de vista.

Ja sentim les exclamacions dels que, en nom de la intel·ligència col·lectiva i de la sobirania popular, refusen aquesta idea. Potser amb raó, potser no... Si hem escrit la paraula comunitat, no deu pas ser casualment. Tenim una demostració ben propera d'aquella idea pessimista. És el que passa al País Valencià –anomenat “Comunitat Valenciana” per l'espanyolisme– en la qüestió de la llengua. A la fi, l'obsessió d'una minoria, encomanada a la majoria, ha acabat imposant, pel pes del vot majoritari, unes idees contràries a la ciència, la història i la lògica. Com que val el mateix el vot d'un ignorant manipulat que el d'un savi, i com que hi ha molts més ignorants manipulats que savis, resulta que s'ha convertit en veritat legal una mentida objectiva. I la bola llavors comença a rodar i passa del País Valencià a l'Espanya gran, i d'aquí, a la Unió Europea. I així acaba resultant que la UE, enganyada, paga cursos de català i de valencià als estudiants com si fossin llengües diferents.

Brussel·les no és pas lluny de Heidelberg ni de Friburg, ni en general de les universitats germàniques que han estat, des del segle XIX, allà on s'han estudiat amb més solvència les llengües romàniques. Com és que Brussel·les, que per no res demana mil informes, no sol·licita a aquestes universitats un assessorament o tants com calguin per determinar si el català i el valencià són una mateixa llengua o no? No ho deu fer perquè, és clar, tornaríem la qüestió als dominis de la saviesa, en els quals no ofereix cap dubte, i els apartaríem dels dominis de la ignorància manipulada, que és on s'ha produït l'aberració i on es continua cultivant interessadament. I contra això ja ens podem anar lamentant.