Trossos

Votants

Tots els vots són polisèmics. És difícil traduir els resultats electorals en missatges polítics, en conceptes, perquè la gent pot voler explicar amb el seu vot coses molt diferents. Al mateix vot s'hi pot arribar per molts camins, alguns de contradictoris: perquè estàs entusiasmat a favor dels uns, perquè et sembla la millor manera de castigar-ne uns altres, perquè et sembla el mal menor, perquè en valores això o allò.

Abstenció

Si el vot és polisèmic, encara ho és més l'abstenció. La gent es pot abstenir per coses ben diferents. Ara està de moda interpretar l'abstenció com un càstig al sistema, com l'expressió de la indignació i el malestar. Segur que és així en molts casos. Però no en tots. Fins i tot pot ser que una part de l'abstenció expressi exactament el contrari: conformitat, que el que pensa que sortirà ja li va bé a l'abstencionista i per tant no es pren la molèstia d'anar a votar, ni a favor ni en contra.

Conformitat

Quan la gent està entusiasmada o il·lusionada, va a votar. Quan està espantada, quan creu que pot passar una cosa que el perjudica i vol evitar-ho, també. Per tant, una alta abstenció seria símptoma tant d'una manca d'entusiasme com d'una manca de temor als resultats previsibles. Ho dic ara, perquè l'endemà de les eleccions tothom intentarà apropiar-se dels abstencionistes. Comptar-los al seu favor. Si volen evitar que se'ls interpreti malament, no s'abstinguin.