El vot ocult

Les últi­mes enques­tes publi­ca­des en aquesta cam­pa­nya elec­to­ral coin­ci­dei­xen en línies gene­rals en l'assig­nació d'escons als par­tits, però sobre­tot estan d'acord en la baixa par­ti­ci­pació pre­vista per al 28 de novem­bre. A cada bugada es perd un llençol, i sem­bla ben bé que a cada set­mana que passa dis­mi­nu­eixi el nom­bre de per­so­nes que estan dis­po­sa­des a anar a votar. Sem­bla que la cam­pa­nya elec­to­ral no està tenint, de moment, un efecte mobi­lit­za­dor entre els elec­tors.

El referèndum de l'esta­tut va posar en evidència que quan les coses comen­cen mala­ment és molt difícil redreçar-les. Ara fa qua­tre anys, després de les últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment i de la ree­dició del pacte d'esquer­res, Artur Mas va pro­nos­ti­car una des­mo­bi­lit­zació de l'elec­to­rat com a con­seqüència –va dir– que per segona vegada el par­tit que havia gua­nyat les elec­ci­ons es que­dava fora del govern. Vis­tes avui les seves decla­ra­ci­ons sem­blen pre­mo­nitòries però, és aquest el motiu prin­ci­pal del des­in­terès que mani­fes­ten els votants?

El feno­men de la des­a­fecció política no és exclu­siu de casa nos­tra. El con­junt de les democràcies occi­den­tals debat sobre noves for­mes de par­ti­ci­pació dels ciu­ta­dans per impli­car-los en la vida pública. S'ha ins­tal·lat la sen­sació, par­ci­al­ment certa, que les deci­si­ons impor­tants es pre­nen fora de l'àmbit de la política, i que aquesta actua sense tenir en compte l'opinió de la gent. Però sigui molt o sigui poc el pes dels governs i els gover­nants en les grans deci­si­ons, aquests són els únics que amb més i menys encert defen­sen l'interès comú per sobre dels interes­sos par­ti­cu­lars. En aquesta soci­e­tat de poders i con­tra­po­ders és molt impor­tant que algú faci aquest paper. Després el farà bé o mala­ment, i això també inci­dirà en l'entu­si­asme o el desànim dels que li han fet con­fiança.

Les enques­tes també diuen que aquí s'ha fet força mala­ment i la gran majo­ria dels cata­lans cre­uen que el tri­par­tit ha estat una mala experiència i que cal girar full. És pro­ba­ble que sigui entre els votants de les tres for­ma­ci­ons que han gover­nat on hi hagi la part més impor­tant d'elec­tors que hagi deci­dit ja no anar a votar o que tin­guin grans temp­ta­ci­ons de que­dar-se a casa. En tot cas, el que és una evidència és que són als que més els costa dir que repe­ti­ran el vot.

Molta gent pensa que el mira­ran mala­ment si diu que vota això o allò altre, i cada vegada més hi ha gent que se sent qüesti­o­nada pel sol fet de dir que vota. Par­ti­ci­par en el sis­tema està mal vist pels més extre­mis­tes, però en molts altres ambi­ents pas­ses per il·lús o per babau si no et fas el des­men­jat. Es porta molt pre­su­mir d'una acti­tud abs­ten­ci­o­nista cons­ci­ent, i s'accepta com una prova de veri­ta­ble com­promís anar a votar en blanc. Però si dius que votes un deter­mi­nat par­tit polític, ni que sigui un vot crític, t'expo­ses a ser acu­sat de col·labo­ra­ci­o­nista i a haver de donar expli­ca­ci­ons per­so­nals per tot allò que han fet des del dia mateix de la seva fun­dació.

Tot allò que no triem, ens ho dona­ran fet. En tot el que no deci­dim, deci­di­ran per nosal­tres. Segu­ra­ment molta gent és cons­ci­ent de les seves res­pon­sa­bi­li­tats i pre­vi­si­ble­ment les exer­ci­ran sense excu­sar-se en els defec­tes dels altres. Més gent de la que diuen les enques­tes anirà final­ment a votar.