Articles

Trampes en campanya

“A aquesta democràcia de baixa qualitat li correspon, com no podia ser altrament, una campanya de coeficient intel·lectual nul”

La cam­pa­nya elec­to­ral és el moment més baix de la política. No és que l'acti­vi­tat es torni sim­ple, és que es fa direc­ta­ment xim­ple. Si la cam­pa­nya reflec­teix el que els polítics pen­sen dels elec­tors, hem de con­ve­nir que no ens tenen en gran con­cepte. Així ens va, després, durant les legis­la­tu­res. Ara ana­lit­za­rem com van les coses, però abans vull remar­car dues ano­ma­lies que dis­mi­nu­ei­xen molt la qua­li­tat democràtica a Espa­nya. No dic a Cata­lu­nya perquè els par­tits cata­lans encara no han acon­se­guit fer una llei elec­to­ral pròpia i ens ate­nem a la dels veïns, que, per cert, és una llei dis­se­nyada per implan­tar el fort bipar­ti­disme que regula la vida política espa­nyola. A aquesta democràcia de baixa qua­li­tat li cor­res­pon, com no podia ser altra­ment, una cam­pa­nya de coe­fi­ci­ent intel·lec­tual nul.

La pri­mera ano­ma­lia és la de les llis­tes elec­to­rals tan­ca­des, ela­bo­ra­des a dit pel secre­tari gene­ral i vota­des, amb aqui­escència, per la militància sub­or­di­nada. Se n'ha par­lat a bas­ta­ment: les llis­tes ober­tes tren­ca­rien la dis­ci­plina fer­re­nya dels par­tits i obli­ga­rien els elec­tes a retre comp­tes davant els ciu­ta­dans, fent-los de debò repre­sen­tants. La segona ano­ma­lia és la dels blocs elec­to­rals, aquests paquets pro­pa­gandístics que ocu­pen el lloc de la infor­mació pro­fes­si­o­nal en els noti­ci­a­ris. Cada par­tit té assig­nat un ordre i un temps pro­por­ci­o­nal als seus escons. Arri­ben a donar als peri­o­dis­tes el CD amb les imat­ges que ells matei­xos ela­bo­ren, pro­hi­bint que les càmeres entrin als actes.

L'aber­ració, con­tes­tada pels peri­o­dis­tes, no és culpa dels mit­jans: és un pacte entre els par­tits i la Junta Elec­to­ral Cen­tral, que fa una inter­pre­tació abu­siva de la llei. Aquesta exi­geix tan sols infor­mació “neu­tral”. Fins ara el pacte com­pre­nia els mit­jans públics; ara volen que es faci exten­siu als pri­vats. La per­versió suple­mentària és que només hi sur­ten els par­tits par­la­men­ta­ris; qual­se­vol altra opció en queda exclosa. És clar que és un truc perquè el sis­tema s'auto­re­pro­du­eixi: que els de din­tre con­tinuïn din­tre i els de fora no hi entrin. No cal dir que aquesta pràctica és una excepció a Europa, on les democràcies esta­bler­tes cre­uen en la lli­ber­tat d'infor­mació, que sem­pre és una expo­sició pública dels can­di­dats i, més tard, polítics en exer­cici.

Anem, però, al tema. La cam­pa­nya que cada par­tit dis­se­nya ens diu a qui vol seduir i, per tant, quin país té al cap. És obvi que, per posar un exem­ple, Ciu­ta­dans s'adreça a un elec­to­rat més sofis­ti­cat que no pas el PP, tot i que tots dos apel·len a l'espa­nyo­lisme fla­grant. Ciu­ta­dans mai no faria aren­gues con­tra la immi­gració: el PP busca sumar la classe baixa de sen­si­bi­li­tat espa­nyola i, doncs, branda armes primàries. El PSC es carac­te­ritza per can­viar de cara durant les cam­pa­nyes: ha fet una legis­la­tura molt mar­cada pel tema esta­tu­tari (ima­gi­nari diguem-ne català) i està fent una cam­pa­nya mar­cada per l'eix esquerra-dreta. Va a caçar el vot immòbil, que li és fidel en teo­ria però que no surt de casa. Ara bé: ho fa d'una manera tan primària, amb esque­mes demagògics de tan escassa volada, que fins i tot conec una per­sona, mili­tant del par­tit, que fa dues elec­ci­ons que vota en blanc perquè se sent agre­dida per la baixa qua­li­tat de les cam­pa­nyes.

Cadascú sap qui és el seu públic, però temo que no es pot fer un país d'excel·lència par­tint d'una cam­pa­nya tan ordinària. Poso l'exem­ple més bar­rut: diu Mon­ti­lla –en cam­pa­nya no és pre­si­dent– que ell és un immi­grant tre­ba­lla­dor fet a si mateix “como voso­tros” i no un fill de papà que s'ho ha tro­bat tot resolt com Artur Mas. Diu Mon­ti­lla que ell està cri­ant tres fills de papà en la per­sona dels seus fills, alum­nes de caríssima escola pri­vada tri­lingüe? Si tan bo és fer-se a si mateix, per què no els col·loca a la pública? O al bat­xi­lle­rat noc­turn? A l'altra banda d'aquest esquema, Artur Mas està fent una cam­pa­nya emo­ci­o­nal, l'única de l'espec­tre, i trobo que està bé que hagi bus­cat de cana­lit­zar un país (una mei­tat de país) que fins ara no se sen­tia ben expres­sat, de la mateixa manera que Mon­ti­lla diu el mateix, però sense emoció, a la mei­tat de país a què s'adreça. El canvi serà també una bata­lla d'ima­gi­na­ris. I és interes­sant que aquesta màscara cai­gui i Cata­lu­nya reco­ne­gui que hos­tatja dues cul­tu­res, diguem-ne dues per­ti­nen­ces, i que això també marca l'horitzó de la rei­vin­di­cació naci­o­nal.

ERC és un cas interes­sant. Enfon­sada la cre­di­bi­li­tat davant l'inde­pen­den­tisme, perquè ha reprès aquesta ban­dera massa tard, després de cami­nar al cos­tat de qui va en sen­tit con­trari, ja m'ente­neu, Joan Puig­cercós busca el mar­tiri. A Carod-Rovira li va fun­ci­o­nar. Per tant, es fica amb els diners d'Anda­lu­sia i Madrid: llàstima que Na Espe fallés a la cita, però anda­lu­sos i extre­menys ja han dema­nat comp­tes, mal­grat que ningú els va con­tes­tar quan ells deien, no fa gaire, “los cata­la­nes se que­dan nues­tros dine­ros”. Puig­cercós n'està con­tentíssim; si ens ata­quen, estem en la bona línia. Tot­hom, per cert, ha cor­re­gut a fer bon­dat, ai, que pren­drem mal, així ningú no ens esti­marà. Final­ment, un mot cap a l'inde­pen­den­tisme emer­gent, que és el de Rea­gru­pa­ment i Soli­da­ri­tat. He par­ti­ci­pat, per invi­tació de sen­gles amics, en un acte de cada for­mació. M'he tro­bat un parell d'actes raci­o­nals, asse­nyats, gens miti­ners, en els quals s'han desen­vo­lu­pat argu­ments que vosal­tres conei­xeu molt bé, perquè els tro­beu cada dia a l'Avui. És un indici. Dit això, amics i ami­gues, sor­tiu allà fora i voteu Cata­lu­nya i, si us va bé, feu-vos un favor i voteu inde­pendència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.