Mala memòria històrica

L'aplec de Sant Martí que se celebra cada tardor a Santa Pau, al meu veïnat té com a principals atractius la gran torrada de castanyes en una foguera monumental enmig del planell i sobretot el joc de la virolla, una ruleta rústica, menys coneguda que la russa, però d'efectes extraordinàriament millors, ja que tot el risc que assumeixes és que et toqui un premi d'allò més útil. També hi ha la tradicional tocada i ballada de sardanes. L'aplec, ho podeu suposar, té una afluència limitada, tot i que els nois de les SGAE ja el tenen en el punt de mira. Però aquest any, com que casualment coincidia amb l'inici de la campanya electoral, vam tenir més visitants. Corrien molts fotògrafs que anaven darrere dels càrrecs forans que segurament en sa vida havien sentit a parlar d'aquest bonic racó de la Garrotxa. Entre aquesta gent amb càrrec, que no vol dir ben bé que siguin carregosos, tot i que alguns sí que ho són, vam veure desfilar el vicepresident de la Diputació Roger Zamorano, un noi d'ERC, que no va voler desaprofitar la festa per fer-se retratar inaugurant, per compte propi, tot i que no hi havia previst cap acte d'inauguració ni les obres estaven del tot acabades encara, la restauració de la teulada de l'ermita de Sant Martí, que bons diners ha costat i que, s'ha de reconèixer, la Diputació n'hi ha posat un grapat. Zamorano ja venia amb el seu seguici que hi incloïa fotògraf que es va ocupar d'immortalitzar la visita del càrrec davant de les obres, encara amb bastida. L'endemà, en va sorprendre veure a les notícies que publicava el web de la Diputació la fotografia on apareixien el càrrec de la institució, l'alcaldessa de Santa Pau, Esther Badosa, i dos personatges més, que semblaven molt interessats en la inspecció d'obres. Quina sorpresa! Es tractava del meu pare i el meu germà, amb un posat que no desentonava gens amb el de les autoritats. Però el més sorprenent és que la lletra que acompanyava la fotografia oficial convertia en invisible l'alcaldessa, ella que tant ha lluitat per l'obra, i apuntava que Zamorano havia inaugurat les obres en un acte al qual també havia assistit «l'alcalde de Santa Pau, Joan Pinsach». Algú profà en la història i la realitat d'aquest turístic poble podria pensar que un dels meus dos parents retratats era de debò l'alcalde Joan Pinsach. Que no s'ho creguin. L'alcalde Joan Pinsach en fa d'anys que no governa Santa Pau. Tants, que resulta que va ser afusellat per les forces franquistes el 22 d'octubre del 1939.

A banda de tanta propaganda, els serveis de comunicació de la Diputació potser seria bo que fessin uns cursets de documentació i abans de tenir tanta fal·lera a ocupar nous càrrecs potser que s'informin dels existents. Em pregunto com van poder fer un error tan gruixut i crec que ho puc endevinar. Els de la Diputació, que no saben qui governa els pobles que ells sobregovernen, van recórrer al sistema miraculós de documentació: el Google. I van clicar les paraules clau «alcalde» i «Santa Pau». I la primera entrada que els va aparèixer va ser un estudi elaborat per l'historiador local Albert Planes que comença: «Joan Pinsach Solé. L'alcalde de Santa Pau». Però és que la paraula següent que apareix al titular és «afusellat». Si van llegir sis paraules, no en podien haver llegit set? I s'estalviaven fer un ridícul espantós. Bon començament de campanya!