Tot a punt

Aquests pro­gra­mes de xafar­deig de la tele, plens d'auto­con­fes­si­ons, indis­cre­ci­ons, adul­te­ris... hau­rien de tenir pre­sent la res­posta que l'escrip­tor Gore Vidal va donar a un peri­o­dista indis­cret que li va dema­nar si la seva pri­mera pare­lla sexual havia sigut un home o una dona: «Vaig ser massa ben edu­cat per pre­gun­tar-l'hi», va ser la res­posta.

Un direc­tiu dels pre­mis Príncep d'Astúries va dir que Guar­di­ola, com Mou­rinho, eren estran­gers ja que el dar­rer és por­tuguès i el pri­mer català. I a l'Astúries dels pre­mis ningú no va dir res. Ni va dimi­tir ningú. Ja deien abans que hi ha sepa­ra­tis­tes perquè hi ha sepa­ra­dors. La res­posta de Guar­di­ola va ser ele­gant i gene­rosa.

Pre­gun­tats a la tele una colla de polítics sobre si com­pra­rien o no aquests bons llançats per la Gene­ra­li­tat a un interès alt, la mei­tat diuen que no poden perquè han de pagar la hipo­teca. Posats a fer con­fes­si­ons econòmiques, ens agra­da­ria saber quant cobren, o sigui quant els paguem, perquè si ells no poden estal­viar, ima­gi­nin com arriba a fi de mes una majo­ria de la població. Si ells no poden!

Aquesta bara­lla entre el pre­si­dent del Club i l'expre­si­dent, no la podrien fer a porta tan­cada? Per res­pecte al públic i a ells matei­xos. No hi ha homes bons que facin de pont entre els dos direc­tius abans de recórrer als tri­bu­nals? O és que tot ha de ser un espec­ta­cle de pro­pa­ganda a favor o en con­tra, que a qui fa més mal és al Club?

Diuen que ara els cognoms ani­ran per ordre alfabètic, o sigui que d'aquí a un temps tots començaran per A, B o C i els Zel o Xàfec o Vilar des­a­pa­rei­xe­ran. Què pas­sava amb l'ordre que hi havia fins ara, que no anava bé? Què hi diuen els espe­ci­a­lis­tes com Armand de Fluvià? Qui­nes ganes d'enre­dar la troca que té el govern i de ficar el nas allà on no el dema­nen!

Que hi hagi uns 140.000 joves al país que ni estu­dien ni tre­ba­llen és com a mínim una mala notícia. Què fan tot el sant dia? Si la Gene­ra­li­tat diu que des­ti­narà uns quants mili­ons per treure'ls de l'atzu­cac, com a mínim els podria dema­nar que en com­pen­sació aju­des­sin en alguna cosa els ciu­ta­dans que paga­ran la fac­tura: fer com­pa­nyia als vells, nete­jar jar­dins, cui­dar malalts... alguna cosa deuen saber fer aquests joves!

La lliga i els equips ho omplen tot. Els milers de segui­dors de tots els colors s'ho deuen pas­sar bomba. Res a dir, tot el que faci feliços els humans sense empi­par els altres, els que no com­par­tei­xen la mateixa afició, ben­vin­gut siga. Però pot­ser les teles i els dia­ris en fan un gra massa de comen­ta­ris, opi­ni­ons i dis­cus­si­ons abans, durant i després dels par­tits, total per dir tots el mateix. Per què no dedi­quen més atenció a altres esports? Per què els espais cul­tu­rals –i no diguem científics!– són els parents pobres de les infor­ma­ci­ons?

Els cas­te­llers de Vila­franca han des­car­re­gat per pri­mer cop una torre de vuit que es pen­sava impos­si­ble de des­car­re­gar, la bèstia indo­ma­ble, en deien. Feli­ci­tats. Si donem tanta importància a certs esports, fut­bol sobre­tot, no sé per quina raó els cas­te­llers no hau­rien de gau­dir de la mateixa con­si­de­ració. Tan­tes pla­ces i fes­tes del país viuen l'emoció ale­gre de les seves cons­truc­ci­ons! Els agraïm prou el seu esforç?

M'ha arri­bat al cor el plany d'un alcalde que es pla­nyia de veure la bibli­o­teca del seu poble mig buida! Amb la fei­nada i els diners que ha cos­tat obrir-la! Això dar­rer no ho deia però s'ente­nia que ho pen­sava dar­rere del lament. I és que encara cal una edu­cació en la dis­ci­plina de la lec­tura, a grans i a petits, si volem que el país pro­gressi i no perdi tan­tes hores davant una tele­visió cada cop més vul­gar i dese­du­ca­dora, amb les excep­ci­ons excep­ci­o­nals que cal­gui.