El tercer rail

Ara que, com diuen als toros, si el temps i l'auto­ri­tat ho per­me­ten –més aviat això segon–, aviat ha d'entrar en fun­ci­o­na­ment el túnel fer­ro­vi­ari del Pertús, és un bon moment per recor­dar que la rei­vin­di­cació d'un ample euro­peu per a la xarxa fer­roviària espa­nyola es perd en la memòria dels temps. Com a mos­tra, un arti­cle del fun­da­dor de Presència, Manel Bon­matí, que el també peri­o­dista Narcís-Jordi Aragó va recor­dar dijous pas­sat en l'entrega del premi que porta el nom del mes­tre del peri­o­disme gironí. Escri­via Bon­matí a Presència el juliol del 1967 –i no es va can­sar de tor­nar-ho a dema­nar en diver­ses oca­si­ons anys més tard– que la ins­tal·lació d'un ter­cer rail entre Alge­si­res i Port­bou seria la millor solució de futur –“més ràpida, eficaç i barata”– pel trànsit de mer­ca­de­ries a l'est penin­su­lar. Bon­matí es lamen­tava que, men­tre que a Madrid s'inver­tien 30.000 mili­ons de pes­se­tes a millo­rar les car­re­te­res d'accés a la capi­tal, aquí el minis­teri i Renfe es mos­tra­ven impas­si­bles davant les deman­des del ter­ri­tori. Com ara mateix, de fet. O gai­rebé.