Càtedra Ferrater Mora

La Càtedra Fer­ra­ter Mora de Pen­sa­ment Con­tem­po­rani de la Uni­ver­si­tat de Girona com­pleix vint anys. Aquesta com­me­mo­ració, acom­pa­nyada d'un pro­grama de con­ferències i d'una expo­sició, repre­senta l'opor­tu­ni­tat de desac­ti­var una de les quo­ti­di­a­nes pro­fe­cies de l'apo­ca­lipsi. I és que la tra­jectòria d'aquesta Càtedra neu­tra­litza una de les con­cep­ci­ons més devas­ta­do­res que pla­nen sobre la cul­tura de la intel·ligència: creure que el pen­sa­ment i la filo­so­fia no tenen una incidència pràctica sobre la rea­li­tat. Els que entro­nit­zen el mer­cat com a únic model per regu­lar la vida de les per­so­nes, divul­guen la supers­tició que la reflexió crítica és una mena de luxe ociós i impro­duc­tiu que la nos­tra civi­lit­zació no s'ha de per­me­tre. És evi­dent que aquesta con­cepció cris­tal·litza en for­mes molt con­cre­tes. D'una banda, com aquell qui posa el carro davant dels bous, la for­mació cul­tu­ral i la mora­li­tat que­den com­ple­ta­ment sub­ju­ga­des a la defor­mació con­cep­tu­osa d'un nou mis­teri tri­ni­tari: les exigències del mer­cat labo­ral. I de l'altra, sobre la prova apor­tada pel crei­xe­ment pro­duc­tiu expe­ri­men­tat en països que pres­cin­dei­xen de tot procés democràtic, s'ins­tal·la la idea que els drets humans i les lli­ber­tats són un aspecte secun­dari.

Al llarg d'aquests vint anys la Fer­ra­ter Mora, diri­gida pel filòsof Josep Maria Ter­ri­ca­bras, ha con­vo­cat una nòmina de pen­sa­dors con­tem­po­ra­nis que expres­sen la màxima riquesa de l'únic pen­sa­ment pos­si­ble: el pen­sa­ment crític. No cal dub­tar-ne. Sense aquests atlants que sos­te­nen el món, la nos­tra rea­li­tat seria infi­ni­ta­ment més pobra, injusta i ter­ri­ble. Obrir espais de debat i subrat­llar una cul­tura vin­cu­lada a la intel·ligència i a la dig­ni­tat és una manera de desac­ti­var aquesta cons­tant pro­fe­cia de l'apo­ca­lipsi, tan desit­josa d'auto­a­com­plir-se.