Articles

viure sense tu

El vell i el nou

Es difonen vídeos eroticofestius, mentre que la crisi passa a un
segon terme

L'hort dels cire­rers, de Txèkhov, arros­sega un dels argu­ments uni­ver­sals de la nos­tra cul­tura: la con­fron­tació sub­til entre el vell i el nou. Té una de les lla­vors immor­tals, tal com dirien els estu­di­o­sos de la comu­ni­cació Jordi Balló i Xavier Pérez, que passa del tea­tre a pel·lícules com Il Gat­to­pardo, de Vis­conti, i Allò que el vent s'endugué, per exem­ple.

A L'hort dels cire­rers, al Romea, amb direcció de Julio Man­ri­que, es retrata un món en decadència, una casa rica que va per­dent l'ale­gria, men­tre el temps tediós abona el final d'una família, i d'una època. L'única manera de sal­var l'hort dels cire­rers dels deu­tes que asset­gen la pro­pi­e­tat és sub­has­tar-ne un seguit de par­cel·les per als esti­ue­jants. I aquest anar entre el vell i el nou no és el càndid ram­pell de Foix, que es movia entre exal­tació i ena­mo­ra­ment. Als dra­mes vuit­cen­tis­tes de Txèkhov el vell queda superat per la mar de progrés que sig­ni­fica el nou.

Vista la lla­vor del genial dra­ma­turg rus, em sem­bla que, a més de sal­tar al cine, també creix en la cam­pa­nya elec­to­ral. Si m'ho per­me­teu, de l'hort dels cire­res, la lla­vor passa al Pati dels Taron­gers.

També hi ha una mena de sub­hasta, però de pro­me­ses, i a més la coin­cidència dels bons de la Gene­ra­li­tat fa pen­sar en el tràngol finan­cer dels Andre­evna. Assis­tim a un intent de tren­car el tedi via vídeos ero­ti­co­fes­tius, men­tre que allò impor­tant, la crisi, passa a segon terme, com els per­so­nat­ges que fes­te­gen i bus­quen la diversió sota el cire­rer. També hem tin­gut jocs d'esco­peta, com a La gavina, i a més Txèkhov també va escriure Les tres ger­ma­nes, que per­se­guien la uto­pia d'una vida nova, una vida feliç, com la que ha per­se­guit fins ara el tri­par­tit, i L'oncle Vània, és clar, en què hi ha qui veu un dis­curs eco­lo­gista. Si us sem­bla poc, també és seu el monòleg Sobre els danys del tabac, i ara s'endu­reix la llei per als fuma­dors. Men­tre dis­cu­tim què és vell i què és nou, no badem més: A.​Txèkhov s'ha gua­nyat un lloc al Saló Sant Jordi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.