Blocs

No entenc per què con­cor­ren tan­tes llis­tes en les elec­ci­ons al Par­la­ment 2010#28N. Costa tro­bar una expli­cació científica de per què s'han pogut mobi­lit­zar 3.882 can­di­dats per a només 135 escons. Me n'he de sor­pren­dre perquè passa en plena des­a­fecció de la política?, o, al con­trari, és el resul­tat del des­encís per la política, dels desen­ga­nyats que es mobi­lit­zen?És bes­tial: a Bar­ce­lona s'ha pas­sat de 18 a 29 can­di­da­tu­res; a Girona, de 18 a 26; a Lleida, de 16 a 29, i a Tar­ra­gona, de 18 a 30. No obs­tant això, tenim poca infor­mació, o gota, de la majo­ria de can­di­da­tu­res.

Mol­tes can­di­da­tu­res no tin­dran ni vots: ni suma­des, no podran superar el vot en blanc. Tot i estar abo­ca­des al fracàs, es pre­sen­ten. Un politòleg em diu que es pre­sen­ten per fer pro­se­li­tisme del seu movi­ment en els espais gratuïts (i ja deuen haver sor­tit al DOGC!). A més, quasi no tenen des­pe­ses i les pape­re­tes les paga l'admi­nis­tració, i gua­nya­ran qua­tre xavos pels vots que obtin­dran. Aquesta inflació de can­di­dats out­si­der és l'excusa perquè el sis­tema vul­gui man­te­nir la divisió entre par­la­men­ta­ris i extra­par­la­men­ta­ris. Ja li va bé: si hi ha una for­mació nova amb ganes de pujar al tren del sis­tema, les nor­mes la dei­xen fora. És la per­versió del sis­tema.

Als mítings dels par­tits polítics que for­men part del sis­tema, hi sol haver poca gent que no sigui de la seva colla. Tot­hom ha pas­sat d'apos­tar pels locals de capa­ci­tat més gran de cada poble a bus­car-ne de ben ade­quats perquè sem­blin plens. De la sala simfònica a la sala de cam­bra.

En canvi, molts actes d'alguns par­tits extra­par­la­men­ta­ris amb volun­tat d'incor­po­rar-se al sis­tema són plens. Plens vol dir que omplen els locals més gros­sos. Essen­ci­al­ment par­lem de dos o tres. Si omplen vol dir que han encer­tat el mis­satge? Pot­ser han encer­tat la sim­pli­ci­tat: inde­pendència. Pot­ser l'han sim­pli­fi­cat perquè el seu pro­grama no és de govern i no han de sim­pli­fi­car cen­te­nars de pro­pos­tes. No ho sé. El pro­blema és que se'n parla poc perquè les nor­mes del sis­tema expul­sen els que no en són. Si cada qua­tre anys tot­hom par­teix de zero (dipu­tats), per què les ins­ti­tu­ci­ons no afa­vo­rei­xen la igual­tat d'opor­tu­ni­tats, fins i tot als que supo­sa­da­ment estan abo­cats al fracàs. Els que tenen calés ja s'espa­vi­la­ran, però no està bé que els mit­jans ins­ti­tu­ci­o­nals no siguin equànimes. I el més lamen­ta­ble és que els mit­jans ins­ti­tu­ci­o­nals no puguin infor­mar de tot­hom. Això és democràtic? No. Per això els peri­o­dis­tes de TV3 i Cata­lu­nya Ràdio pro­tes­ten con­tra els blocs elec­to­rals, perquè no hi pre­va­len els cri­te­ris periodístics. Si cre­uen en els cri­te­ris d'interès infor­ma­tiu, els hau­ria de caure la cara de ver­go­nya haver deci­dit fer vaga gene­ral i no haver fet un segui­ment con­ti­nuat de l'atu­rada del 29-S?