Comissions

Als paci­ents lec­tors, o lec­to­res, que esteu lle­gint aquest arti­cle, segur que us passa el mateix que a un ser­vi­dor: man­te­niu trac­tes habi­tu­als amb enti­tats bancàries. No heu pas de patir. Us podeu con­si­de­rar per­so­nes per­fec­ta­ment nor­mals. A alguns us passa més que a d'altres. A molts us agra­da­ria que us passés menys, espe­ci­al­ment si esteu embran­cats en hipo­te­ques, rebuts en cas­cada, números ver­mells i altres misèries de la vida quo­ti­di­ana. En gene­ral, tots hem tin­gut entre els som­nis més agra­da­bles aquell en què una cor­rua de dele­gats d'ofi­ci­nes bancàries del barri fan guàrdia a la porta de casa per cap­tar la nos­tra for­tuna aca­bada de gua­nyar en un cop de sort. El cop de sort a mi tam­poc no m'ha arri­bat, no cal que em tin­gueu enveja.

Això sí, aquests últims anys, posem-hi un parell o tres, tant vosal­tres com jo segur que hem notat una certa gasi­ve­ria de les enti­tats finan­ce­res a l'hora de con­ce­dir-vos crèdits o nego­ciar un interès mínima­ment decent per als vos­tres dipòsits. No heu pas de patir, tam­poc. Us podeu con­si­de­rar per­so­nes per­fec­ta­ment nor­mals. Nor­mals i vícti­mes d'un sis­tema ban­cari que després de pro­vo­car una crisi amb la seva avarícia des­bo­cada, que ha tallat l'aixeta quan el cas­tell de car­tes se'ls ha ensor­rat, que ha rebut un auxili obscè per part de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, ara ja fa uns mesos que ens està espre­ment dis­si­mu­la­da­ment amb el gota a gota de les comis­si­ons. Segur que hi ha molts eco­no­mis­tes que tenen alguna manera de defi­nir això. Jo no sóc eco­no­mista, per això defi­niré allò que ens passa als cli­ents del sis­tema ban­cari com ser cor­nuts i pagar el beure.