Cara a cara

La cam­pa­nya elec­to­ral és per als que la seguim una mena de bucle tem­po­ral. Sona el des­per­ta­dor. Arri­bes a la seu del par­tit que seguei­xes. Puges a l'auto­car fol­rat amb la cara del pre­si­den­ci­a­ble. Vas a l'acte o al míting de torn. Sents el mateix dis­curs cada dia –la gent can­via però els peri­o­dis­tes no i, després de dos dies, el podrien reci­tar sense pro­ble­mes–, escrius i comen­tes amb els com­panys. I tor­nes al punt de sor­tida. Així durant dues set­ma­nes segui­des.

Totes les cam­pa­nyes són iguals. Amb mítings llam­pec, vide­o­jocs escan­da­lo­sos, anun­cis irre­ve­rents, amb algun insult que s'escapa... més o menys està tot inven­tat. I les dinàmiques dels par­tits cata­lans també estan clares d'entrada. El PSC i el PP han optat per les estre­lles con­vi­da­des pro­vi­nents de Madrid; CiU, per fer una cam­pa­nya lineal sense ris­cos, i ERC i ICV, mirant de treure el cap entre els grans.

Per això, es va veure una espurna de llum amb la pos­si­bi­li­tat de cele­brar un cara a cara entre José Mon­ti­lla i Artur Mas. Tots dos s'hi havien avin­gut durant la pre­cam­pa­nya. El PSC, però, en volia dos: un en català i un segon en cas­tellà per una tele­visió esta­tal. Les nego­ci­a­ci­ons entre les dues for­ces es van tren­car ales­ho­res –els soci­a­lis­tes cul­pen Felip Puig i CiU en fa res­pon­sa­ble el PSC–però Mon­ti­lla es va treure l'as de la màniga en l'últim segon del debat de TV3, accep­tant-ne un únic en català, i Mas va reco­llir el guant.

La incer­tesa ha durat dos dies. Un total de 48 hores en què la cam­pa­nya s'ha atu­rat i tot­hom ha estat pen­dent del duel a dos, inèdit en unes elec­ci­ons cata­la­nes. Els par­tits exclo­sos del debat el van impug­nar i la Junta Elec­to­ral de Bar­ce­lona, poste­ri­or­ment ava­lada per la Cen­tral, a Madrid, els ha donat la raó. Tot ple­gat per una qüestió de forma: els interes­sats hau­rien d'haver avi­sat amb cinc dies d'ante­lació del cara a cara.

Amb el dubte de si el PSC era cons­ci­ent de la for­ma­li­tat i el dubte de si a Mas ja li ha anat bé que no hi hagués debat, els per­ju­di­cats, un cop més, són els ciu­ta­dans. La cam­pa­nya arriba a la recta final. Ho fa repar­tint cul­pes uns a altres i asse­nya­lant-se amb el dit com a res­pon­sa­bles. De nou, cap nove­tat.