Herrera i la mala gent

Joan Herrera elogiava, en l'entrevista que li va fer Xavier Bosch a TV3, la política del Departament d'Interior que ha dirigit Joan Saura, aquesta legislatura. Ja se sap que Saura no és pas sant de la devoció de la guàrdia jove d'ICV, però tant se val. Aquí hi ha una regla d'or que consisteix en l'elogi públic del que fan els membres del teu partit que formen part del govern. De crítiques a la política educativa d'Ernest Maragall, provinents d'una boca socialista, n'hem sentit més d'una, però no pas en públic. També hem sentit republicans que lamentaven que s'ha notat massa poc que la Conselleria de Cultura era a les mans d'ERC. En privat, naturalment. Herrera i Saura tenen desavinences, però Herrera sempre defensarà en públic la gestió de Saura a la conselleria. És una de les normes transversals, intocables, de la política. En un quadrienni en què la delinqüència a Catalunya ha augmentat notablement –tal com tothom pot comprovar, diguin el que vulguin les estadístiques publicades– Herrera lloava el fet que s'hagin col·locat càmeres a les comissaries. En els arguments d'Herrera vam observar un cop més aquesta increïble insensibilitat dels polítics envers les víctimes de la delinqüència. Crida l'atenció sobretot en gent que presumeix de tanta sensibilitat i que és tan garantista envers els drets dels detinguts. Ni una paraula a favor d'aquells que han sofert aquesta violència que creix a Catalunya. Ni una paraula de suport i de comprensió envers les persones que han estat humiliades, torturades, vexades, robades i en algun cas assassinades per això que s'anomena delinqüència comuna, com si fos el més corrent del món. Quan Bosch va preguntar a Herrera com combatre la delinqüència, el candidat va respondre que reduint les desigualtats. Gran resposta! Com retrata Herrera! Una cosa són les desigualtats i una altra la maldat humana, i aquell que turmenta un jubilat per robar-li cent euros és, primer de tot, un malparit, abans que una víctima de les desigualtats. La mala gent existeix, Herrera, i no pas només entre els poderosos.