Ara que surt un nou ‘Ara'

Diu­menge que ve sor­tirà al car­rer un nou diari, escrit en català i bate­jat com Ara. Aquest nom sem­bla extret del vers d'Els sega­dors “Ara és hora, cata­lans” i al mateix temps és un voca­ble que sin­te­titza l'actu­a­li­tat infor­ma­tiva. Neix amb il·lusió, com tots els pro­jec­tes nous, i l'ava­len des­ta­ca­des figu­res dels peri­o­disme tele­vi­siu català. Fins aquí, res a dir. El que ja no és tan afa­la­ga­dor és que el nom que uti­lit­zen –Ara– és el mateix que tenia un antic periòdic edi­tat a Pala­fru­gell, repu­blicà i cata­la­nista, que va aparèixer entre els anys 1930 i 1938. A par­tir de 1935 va ser por­ta­veu d'Esquerra Repu­bli­cana. Van ser redac­tors de l'Ara Josep Guilló, Fermí Vergés i els polítics Josep Sagrera, bat­lle de Pala­fru­gell i dipu­tat, i Martí Jordi Fri­gola, també bat­lle i dele­gat de la Gene­ra­li­tat a Girona. Després de la Tran­sició el periòdic va sor­tir mitja dot­zena de vega­des com a revista d'ERC de Pala­fru­gell. Poden al·legar, tran­quil·lament, que el nom exacte és Ara.​Cat i per tant no és cap plagi. No és així, perquè en la publi­ci­tat els pro­mo­tors par­len d'Ara a seques. Estic més que segur que aque­lla gent no van regis­trar el nom i ara qual­se­vol el pot aga­far. Si legal­ment no es podrà impe­dir el seu ús, moral­ment els veïns de Pala­fru­gell ho con­si­de­rem una apro­pi­ació amb totes les de la llei, que ens dol moltíssim perquè l'Ara l'hem con­si­de­rat sem­pre un patri­moni imma­te­rial de la vila.