Qui és partidari d'una societat decent?

Dia després del dia D. Els inter­ro­gants s'aba­ten sobre la ciu­tat men­tre les desi­gual­tats es per­pe­tuen. El fan­tasma de la por a la immi­gració ha pla­nat per la cam­pa­nya d'una manera obs­cena, com si els tre­ba­lla­dors tin­gues­sin la culpa de la situ­ació que hem vis­cut. Em fa gràcia quan es parla dels de dins i els de fora com si tots no forméssim part del mateix col·lec­tiu. La raó dels injus­tos és dis­cri­mi­nar. Quan es neces­si­ta­ven els pale­tes per cons­truir pisos a preus mili­o­na­ris i dones per cui­dar els nos­tres anci­ans als geriàtrics, a tot­hom li sem­blava tan bé. En l'actu­a­li­tat, quan escolto deter­mi­nats diri­gents se'm cau la cara de ver­go­nya. No sé què pen­sa­ran de nosal­tres tots aquests mili­ons d'atu­rats, en gran part immi­grants, quan, a sobre de patir misèries, han de supor­tar la ignomínia dels des­a­pren­sius. Ningú dels qui tenien opci­ons d'aspi­rar a la pre­sidència s'ha mos­trat prou valent per exi­gir silenci als qui impu­ten als pobres la res­pon­sa­bi­li­tat de la crisi que patim. Pot­ser per aquesta hiper­sen­si­bi­li­tat davant les para­do­xes, m'ha agra­dat espe­ci­al­ment l'assaig d'Avis­hai Mar­ga­lit, La soci­e­dad decente. Pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat Hebrea de Jeru­sa­lem, Mar­ga­lit exposa la seva filo­so­fia moral a través d'una pre­missa on es plan­teja si una soci­e­tat civi­lit­zada, decent, és aque­lla en què les seves ins­ti­tu­ci­ons humi­lien les per­so­nes mit­jançant la jerar­quia i els ciu­ta­dans s'humi­lien els uns als altres. En aquest sen­tit, la nos­tra no és soci­e­tat decent perquè per­met la sos­pita o la queixa explícita cap als des­a­fa­vo­rits. Mar­ga­lit recu­pera Nor­bert Ellis quan afir­mava que l'home modern s'havia fet a par­tit de can­vis petits, com per exem­ple els coberts per men­jar o els espais íntims per con­tro­lar les secre­ci­ons i no fer-les en públic. Això ho hem acon­se­guit, però les arbi­tra­ri­e­tats de base cada dia s'exhi­bei­xen amb més impu­ni­tat. Els camins es bifur­quen i cal edu­car o ree­du­car-nos cap al res­pecte i la igual­tat. No és una tasca fàcil, però si no la fem aca­ba­rem dins una soci­e­tat pri­mi­tiva, segu­ra­ment més injusta que l'actual.