Les raons de la senyora Cava

Aquesta defensora del pueblo, María Luisa Cava de Llano, està resultant un personatge força curiós des de la seva interinitat. D'entrada, no li fa res xerrar contínuament sobre els assumptes del seu departament. Els polítics ja ho fan, això, però en aquest cas resulta peculiar per la poca prevenció que mostra l'esmentada senyora. Sobre el fet català i la seva llengua, diu unes coses que no són gens originals, però sí que crida l'atenció com les diu. Les darreres, entorn, un cop més, de la llengua. Ella no s'està de manifestar, a insistència de RAC1, que troba d'allò més normal que el castellà sigui obligatori en l'etiquetatge i, en general, al comerç. I que el català, no. Per això troba absurdes les multes lingüístiques per promocionar el català, però troba normals les que es posen per imposar el castellà. Les raons són d'allò més potents: perquè ho diu la Constitució. Que estableix l'obligació del coneixement del castellà. Mentre que això no es dóna en el cas del català. Perfecte. És el mateix raonament pedestre que fan ciutadans unitaristes espanyols. Ho sentim sovint, ho veiem a la tele o ho llegim a les cartes al director dels diaris: mentre tinguis DNI espanyol, t'aguantes. I a Espanya es parla l'espanyol. Et remeten, tant la senyora Cava com aquestes opinions anònimes, al mateix, a una formalitat purament circumstancial. Hem d'entendre, doncs, que, a la inversa, tant la defensora interina del poble com altres opinions admetrien sense problemes el contrari del que pregonen si mai es canvien les lleis?

És el mateix legalisme estúpid que fa que des de les instàncies del govern espanyol es promocioni la dualitat valencià/català: perquè està escrit així a l'Estatut de València. Aquesta és tota la raó? És arriscat, perquè tal com s'ha escrit d'una manera, si es gira la truita de la política, s'escriu d'una altra, i, oh, miracle, el problema s'ha fos. S'aferren a la cosa escrita, a l'apunt administratiu, com si això validés la raó de l'actuació. Que som espanyols perquè ho diu la Constitució? Molt bé, però aleshores pensa que, implícitament, estàs admetent que podria dir-ne una altra, de cosa. El dia que això es doni, callaràs? Probablement no, perquè aquest aferrar-se a la interpretació estricta i restrictiva de la llei escrita es fa sobre la base de pensar que, en el fons, la situació i l'estatus actuals no canviaran mai perquè tenen la raó, l'única raó. Que no tinguin una sorpresa.