Tan lluny

Vist des de la pers­pec­tiva glo­bal, Islàndia és ací a la vora. I avui també els islan­de­sos voten, com demà ho farem la majo­ria de nosal­tres. Però ben prest s'aca­ben les coin­cidències i comen­cen les (pro­fun­des) diferències. Són molt lluny, ells.

A Islàndia, com ací, fa anys que hi ha la sen­sació que alguna cosa no acaba de fun­ci­o­nar, que la tensió democràtica s'ha esgo­tat, que cal rege­ne­rar el sis­tema. Per això avui ells faran un pas enda­vant impor­tant men­tre que nosal­tres vota­rem igual que hem votat des de sem­pre que votem. O siga, amb una llei elec­to­ral i amb un sis­tema de par­tits defi­nits per impe­dir al màxim la par­ti­ci­pació.

No serà igual allà. A Islàndia avui vota­ran la cre­ació d'una assem­blea popu­lar encar­re­gada de can­viar la Cons­ti­tució. Serà una assem­blea de trenta mem­bres que no són par­la­men­ta­ris i que hau­ran de fer una pro­posta de nova Cons­ti­tució par­tint de zero si cal. Els islan­de­sos amb dret de vot són dos-cents mil i per tant cada mem­bre de l'assem­blea repre­sen­tarà apro­xi­ma­da­ment uns sis mil com­pa­tri­o­tes.

I el que és més interes­sant de tot és com els tri­a­ran. Per ser can­di­dat a l'assem­blea només cal que trenta veïns et donen suport. Res més. El resul­tat ha estat que hi ha més de cinc-cents can­di­dats i que el con­trol del procés no el tenen els par­tits ni les ins­ti­tu­ci­ons. De fet l'arti­cle 19 de la llei que crea l'assem­blea diu de forma lite­ral que “els dele­gats hau­ran de regir-se només per les seues con­vic­ci­ons i no podran rebre ins­truc­ci­ons d'altri o dels par­tits polítics”.

I seran aquests trenta veïns, doncs, els qui tin­dran en la seua mà pro­po­sar al Par­la­ment i al poble can­vis en vuit àrees prin­ci­pals, les defi­ni­ci­ons de les quals sor­pre­nen i cau­sen enveja. Perquè podran revi­sar els “fona­ments de la cons­ti­tució i els seus con­cep­tes gene­rals” (poca broma), “l'orga­nit­zació i els limits del poder exe­cu­tiu, legis­la­tiu i judi­cial” (arrea!), “el paper del pre­si­dent de la república” (ep!), la inde­pendència del poder judi­cial, el sis­tema elec­to­ral, les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals i així fins arri­bar a “la pro­pi­e­tat i l'ús dels recur­sos natu­rals de la nació” (bufa).

Votar vota­rem tots en una urna. Però quin vot tan dife­rent...