Alleugerida

Ja hem votat. Buf, que bé! Deu estar malament dir-ho, però ara (envio aquesta columna el diumenge a la tarda i encara no sé quins resultats han obtingut els dipositaris de la meva confiança), una vegada complert aquest deure ciutadà, em sento alleugerida. És com si aquesta vegada, després d'haver hagut d'entomar segons quins discursos inapropiats i desafortunats, m'hagués esgotat i avorrit veient personatges feixistes i messiànics que, amb una verborrea tendenciosa, pretenien, entre altres coses, posseir la veritat i portar, només ells, les quatre barres gravades al cor.

Tot i que aquest acte de responsabilitat ha estat sempre un dret exercit de manera plaent, amb una actitud orgullosa i una voluntat pedagògica de consciència de l'oportunitat i del privilegi, també és veritat que, sense que ho hagués volgut mai de manera premeditada i havent de repartir les culpes a tothom, inclosa jo mateixa, aquella necessitat iniciàtica d'incidència combativa s'ha anat diluint amb el pas dels anys i amb la seguretat que dóna saber-nos tots, ara per ara, en una democràcia consolidada i “inqüestionable”. I penso en el disgust que tindrien els meus avis si em llegissin i fossin testimonis de la pèrdua d'aquella il·lusió vitalista reiniciada el juny del 77! Ells, que ja eren vells quan varen tornar a tenir l'oportunitat de votar, consideraven imprescindible aprofitar-la i fer ús d'aquell dret renovat després dels lamentables i imposats 40 anys de privació de l'exercici d'aquest dret. No crec que l'obligació de compromís amb el vot per part de tots hagi perdut força, més aviat em sembla que els que hem perdut força i convenciment som nosaltres mateixos, que en fer-nos grans sabem alguna cosa més, ens creiem alguna cosa menys i ho voldríem demanar tot. En tot cas, jo ja he complert, i ara toca als guanyadors formular propostes i pactes si s'escauen, iniciar un trajecte de responsabilitat on la credibilitat s'imposi, ser generosos en els plantejaments, netejar-se de la pàtina demagògica inevitable en les campanyes, vigilar de no equivocar-se massa i ser conscient que els triomfs d'avui, si és que n'hi ha hagut, caduquen sempre demà.