Fer bugada

Si escol­tem els comen­ta­ris­tes polítics dedui­rem que els resul­tats de diu­menge esta­ven can­tats. Tot­hom havia augu­rat la victòria de Mas, tot­hom pre­veia una dava­llada soci­a­lista i repu­bli­cana... En canvi, trobo a fal­tar que no es remar­qui més que la cor­rupció no ha pas­sat fac­tura. La rea­li­tat és que estem davant un canvi de cicle que con­ti­nuarà en les muni­ci­pals i seguira en les gene­rals. No cal ser teòric de res per veure que el tri­par­tit no ha fun­ci­o­nat, i no tant per les mara­ga­lla­des o per les entre­ma­li­a­du­res de Carod: les esquer­res tenen poca cul­tura de poder, i quan hi ha tants caps, sobren o fal­ten bar­rets. El seu prin­ci­pal via­cru­cis ha estat l'Esta­tut, i quan es va pro­duir la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal el govern hau­ria d'haver dimi­tit. Mon­ti­lla, volent ser pragmàtic, ha per­dut la con­fiança del seu elec­to­rat, i també la del PSOE, que ràpida­ment ha obli­dat que les victòries de Zapa­tero es fona­men­ta­ven en el vot català, i que durant anys Mon­ti­lla ha gover­nat la sala de màqui­nes del PSC. La seva dimissió l'honora, i altres pro­fes­si­o­nals de la política n'hau­rien de pren­dre bona nota. Pel que fa a Esquerra, el seu pro­blema és que ja se sen­tien der­ro­tats abans dels comi­cis, massa deser­ci­ons des del congrés, i vet aquí que l'últim d'arri­bar a l'esfera inde­pen­den­tista els pren qua­tre dipu­tats. El preu de ges­ti­o­nar el poder és alt, i encara que a ICV els sem­bli que se n'han sor­tit prou bé, la rea­li­tat és que en pocs mesos podrien per­dre les quo­tes que han man­tin­gut aquests anys. Lla­vors ja no seran vícti­mes de les con­tra­dic­ci­ons que han hagut de ges­ti­o­nar durant el tri­par­tit. Aquest estiu vaig escriure una minisèrie per lamen­tar l'absència de líders per encapçalar el 10 de juliol. Artur Mas serà el nou pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, ell i CiU tenen la paraula, però el crèdit és tem­po­ral i la paciència té un límit.