Sense pietat

Sembla una més de les mesures econòmiques que el president Zapatero va anunciar dimecres a les Corts i que se suposa que avui aprovarà el Consell de Ministres: al febrer finalitzarà la prestació de 426 euros mensuals que l'Estat paga als aturats sense cobertura. Sembla una més, dissimulada entre la proposta estrella de privatització parcial de la gestió dels aeroports i de les loteries i de la reducció d'impostos a les petites i mitjanes empreses. Sembla una més, però, en realitat, es tracta de mesures d'un abast, uns destinataris i unes implicacions molt diferents. No es pot posar al mateix sac un altre caramel en forma de privatització ofert als grans grups empresarials i negar una ajuda minsa als que no cobren res d'enlloc. De cap manera no suposa el mateix alleugerir la càrrega fiscal a les empreses que ajudar mínimament aquells que han caigut en la marginació laboral i no saben o no poden sortir-ne. Ho presenten com si tot formés part d'un sol bloc, però no és veritat, són decisions d'un to i unes conseqüències molt diferents, oposades i tot. Ja fa temps que ho veiem, que s'imposen les solucions liberals i que es vol anihilar l'estat que equilibra i compensa. Parlar d'estat assistencial, ara ja fa riure fins i tot els socialdemòcrates. De res no se senten tan satisfets com d'una bona privatització i d'una bonica baixada d'impostos que estimularà l'economia, diuen. Amb una arrogància desagradable i una duresa de cor que fa mal d'ulls, diuen: que s'espavilin, que lluitin, que treguin els diners d'on puguin. I llavors argumenten, a la manera thatcheriana o ianqui: els subsidis, ja ho sabeu, només fan que crear ganduls. Fora subsidis i ja veureu com s'afanyen a guanyar-se la vida d'una manera o altra, què coi. La fraternitat, la solidaritat estan en ple hivern, glaçades, sota zero, en aquests temps nefastos. Sort n'hi ha encara de la bona gent. L'Estat no ha d'ajudar els febles, sinó els forts que són els que trauran els febles del pou, diuen els savis de l'economia. Una idea enganyosa, que retrata una època trista, sense pietat.