Aquest any sí?

A mol­tes ofi­ci­nes de la Gene­ra­li­tat hi ha aquests dies una acti­vi­tat poc habi­tual. Direc­tors gene­rals i alts càrrecs recu­llen les coses i bui­den el des­patx per dei­xar-lo a punt per als nous ocu­pants. Els fun­ci­o­na­ris de car­rera, molts d'ells qua­li­fi­cats i bons conei­xe­dors dels temes que trac­ten, veu­ran entrar-hi ben aviat per­so­nes nome­na­des per la seva ads­cripció política, per­so­nes que no necessària­ment hau­ran de tenir conei­xe­ments ni com­petència sobre els afers a trac­tar. Això no és cap pro­blema quan els nome­nats són pocs i per a càrrecs del més alt nivell, però passa a ser-ho quan són molts i per a llocs de dife­rents nivells de l'orga­ni­grama.

La car­rera pro­fes­si­o­nal a l'admi­nis­tració queda fre­nada pel “tap” que for­men els par­tits gover­nants de torn col·locant per­so­nes de la seva con­fiança en llocs que s'hau­rien de reser­var per als emple­ats públics que ho merei­xin. Neces­si­tem fun­ci­o­na­ris il·lusi­o­nats amb la seva feina i per això és impor­tant que puguin pro­gres­sar i fer car­rera.

Es diu que els polítics valo­ren més la com­plaença que l'eficiència, però en canvi la soci­e­tat neces­sita això segon i tenir una admi­nis­tració pro­fes­si­o­na­lit­zada. Tant de bo la rei­te­rada pro­mesa de reduir els càrrecs de lliure desig­nació sigui final­ment veri­tat, “aquest any sí”, per dir-ho a la manera de l'Artur Mas des del balcó del Majes­tic. El temps ho dirà.