Després de la batalla

Tot ha estat con­su­mat i s'ha com­plert el guió des­crit per les enques­tes. Les tendències esta­ven dibui­xa­des, si bé els resul­tats finals les han mag­ni­fi­cat, fins a exa­ge­rar-ne les diferències. La incon­tes­ta­ble victòria con­ver­gent –quina magnífica cam­pa­nya!– s'ha exhi­bit davant de la des­feta de soci­a­lis­tes i repu­bli­cans, que han pagat amb escreix els múlti­ples errors acu­mu­lats en els dar­rers anys.

Tal­ment, Con­vergència i Unió ha reco­llit un vot trans­ver­sal, ideològica­ment obert, que li ha donat con­fiança i prou força per gover­nar amb tran­quil·litat durant el pro­per futur, amb una opo­sició ato­mit­zada que haurà de refer les estruc­tu­res polítiques i els mis­sat­ges soci­als.

De tot, n'hau­rem de par­lar a bas­ta­ment, quan cada casa és un món i cada rea­li­tat, un con­flicte, i més quan han estat diver­ses les cau­ses que han por­tat a l'actual mapa polític català, un tras­bals que no ha estat con­jun­tu­ral, sinó que apunta a una dimensió de més llarg abast. Tot i que sem­pre s'ha dit que cada con­sulta elec­to­ral té una dinàmica pròpia, en aquesta ocasió el cicle elec­to­ral és més ampli i les elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya i les elec­ci­ons muni­ci­pals estan des­ti­na­des a for­mar part d'un mateix bloc, per la pro­xi­mi­tat de les unes i les altres i per les cri­sis ine­vi­ta­bles de soci­a­lis­tes i repu­bli­cans, per als quals el rellotge va a la con­tra.

Si és veri­tat que el par­tit soci­a­lista sem­pre s'ha dis­tin­git per la seva vocació muni­ci­pa­lista, també és veri­tat que l'actual trans­ver­sa­li­tat del vot con­ver­gent ha afec­tat les bos­ses elec­to­rals fins ara fide­lit­za­des, esmi­co­lant la dico­to­mia dreta-esquerra i ampli­fi­cant el des­ga­vell soci­ata.

El PSC, víctima dels pro­pis errors i de la inca­pa­ci­tat de reci­clar-se amb rapi­desa, comença a intuir una llarga tra­ves­sia pel desert, un camí cos­te­rut en el qual haurà d'empe­nyo­rar algu­nes de les seves joies –pot­ser les alcal­dies de Bar­ce­lona i de Girona– i en què es podrien acti­var mol­tes seduc­ci­ons. I no és gens ago­sa­rat pen­sar que pot­ser caldrà una refun­dació o una nova cre­ació per cobrir l'espai d'una soci­al­de­mocràcia cata­lana de per­fil euro­peu.