L'educació de la ciutat

Al meu judici, la per­sona equi­li­brada, a més de cobrir les seves neces­si­tats vitals, ha de tenir alguna inqui­e­tud que la vin­culi amb la soci­e­tat a la qual per­tany i li per­meti donar i rebre. Quan dic rebre, bàsica­ment, em refe­reixo a enri­qui­ment intel·lec­tual. Rela­ci­ono aquesta idea amb el con­cepte nou de Pro­jecte Edu­ca­tiu de Ciu­tat que s'està implan­tant a Girona i a altres llocs. La for­mació de la per­sona dura fins que hom es mor. Sem­pre es poden apren­dre coses i, per tant, sem­pre són apro­fi­ta­bles les ini­ci­a­ti­ves que par­tei­xen del propi tei­xit social o de l'admi­nis­tració pública. En aquest sen­tit, penso que les enti­tats con­ti­nuen fent un gran bé i que una de les tas­ques que cal­dria inten­si­fi­car des del Pro­jecte Edu­ca­tiu de Ciu­tat és fer ado­nar de la importància de les asso­ci­a­ci­ons per tal que la gent sentís la neces­si­tat de par­ti­ci­par-hi. Cal­dria fomen­tar en els joves les ganes d'inte­grar-se dins dels cer­cles exis­tents i revi­ta­lit­zar-los. Ja sé que resulta difícil. Al jovent d'ara li plau allò que és estri­dent, arris­cat, dife­rent, i no és gaire amic de sot­me­tre's a la coti­lla que suposa entrar en una enti­tat que té uns esta­tuts i, per tant, un regla­ment de fun­ci­o­na­ment i unes fina­li­tats con­cre­tes. I així, anem des­a­pro­fi­tant ins­ti­tu­ci­ons que tenen locals i espais magnífics i que dis­po­sen d'uns mínims recur­sos amb els quals es poden man­te­nir acti­vi­tats i, per què no, crear-ne de noves. Amb seny i sense voler matar tot el que és gras, els joves tin­drien aquí un bon camp per córrer. Però costa de gua­nyar adep­tes. La rup­tura priva per damunt de la con­tinuïtat i l'evo­lució. El PEC, doncs, hau­ria d'aju­dar a poten­ciar aquest àmbit de les enti­tats. Al cap i a la fi, les enti­tats tenen un altre fac­tor posi­tiu a con­si­de­rar. Són una escola de ciu­ta­da­nia. En el seu si es viuen a petita escala els grans pro­ble­mes de la comu­ni­tat. He sos­tin­gut sem­pre que els qui opten a anar a un Ajun­ta­ment o a un orga­nisme supe­rior hau­rien d'haver estat pri­mer diri­gents d'una enti­tat. És allà on es viuen els pri­mers mal­de­caps i on es veu l'habi­li­tat de cadascú per resol­dre'ls. L'home s'hi fa bre­gat.