Benach i el respecte institucional
El descrèdit profund del sistema polític i dels qui el representen és un símptoma de qualitat democràtica baixa. És obvi que de polítics, com de xarcuters o escriptors, n'hi ha de tota mena. De boníssims, de bons, de mediocres i de dolents. Però el sistema, amb tots els seus inconvenients, és el que s'acosta més a la millor de les opcions d'organitzar la convivència social. El que passa és que la demagògia sempre és a l'aguait. En aquest sentit, és molt més honest un anarquista que decideix no votar de manera conscient per rendibilitzar el desequilibri que provoca una abstenció alta, que no pas un demòcrata de tota la vida que no para de fer populisme de baixa estofa.
L'exemple d'ara mateix és el relacionat amb Ernest Benach, president encara del Parlament de Catalunya. El Diari de Girona va comentar dies enrere, aparentment d'una manera purament informativa, el que cobrarà de pensió en els propers anys l'aleshores ja expresident Benach. El to de la nota informativa ja era malèvol i va ser recollit per altres mitjans. És un to de baixa qualitat, fàcil fins a l'estupidesa, ràpidament recollit pel poble: és una vergonya, aquests polítics, perden les eleccions, com qui diu els foten fora, i fixa't, estarà cobrant una morterada uns quants anys, i després, quan es retiri, una jubilació de cinc estrelles. I això, enmig de la crisi brutal, etc. I podrien afegir-hi: i això, tenint en compte el terratrèmol d'Haití, la fam al món, el forat a la capa d'ozó...
A veure si ens n'adonem d'una vegada: Ernest Benach, d'entrada, no rebrà res que no li correspongui i res que no estiguin rebent ja altres expresidents del Parlament o del govern. En segon lloc, és imprescindible mantenir un mínim respecte institucional. Ho fan a tot arreu del món: els expresidents són respectats. I mantinguts decentment, perquè encarnen la representació mateixa del país. Ja va fer molta vergonya, perquè era barata, miserable i tronada, la campanya en contra seu perquè va fer-se arreglar el cotxe oficial per adequar-lo a les necessitats que per a un càrrec institucional com el seu són imprescindibles.
Podem estar políticament d'acord o no amb Benach, podem fins i tot pensar que no ha fet bé la seva feina de president del Parlament (que segons la nostra opinió no seria veritat), però retreure-li la pensió és estúpid. I sobretot, intel·lectualment deficient. Cosa que ens sumeix en una malenconia de país molt profunda. Sí, més encara.
