Qüestió de temps

És molt pro­ba­ble que abans de Nadal –per cap d'any, a tot esti­rar– hi hagi un nou govern que, com que és del tot legítim, tindrà les seves pri­o­ri­tats, també en matèria ter­ri­to­rial. Res a objec­tar, doncs. Tot i això, cal tenir en compte que mol­tes deci­si­ons en aquest camp tenen uns rit­mes tem­po­rals molt dife­rents al d'una legis­la­tura de qua­tre anys. Els grans pro­jec­tes –la línia 9 del metro, el Tram­camp, el pla­ne­ja­ment ter­ri­to­rial, etcètera– tenen uns temps de madu­ració i d'exe­cució més llargs. Pro­jec­tes en marxa com els esmen­tats –i molts més– o nor­ma­ti­ves com són els plans ter­ri­to­ri­als o la mateixa llei d'urba­nisme es des­ple­guen len­ta­ment al ter­ri­tori, i no seria bo –tam­poc no ho hau­ria estat fa set anys– una fre­nada brusca i un canvi sob­tat de direcció.

Vol dir això que el nou govern no podrà fer res? De cap manera. Això ens con­dem­na­ria a una paràlisi in aeter­num que no és desit­ja­ble. Vol dir, això sí, que el nou govern –com l'ante­rior, com el pro­per– hau­rien de ser capaços de cer­car, tro­bar i exer­cir amplis con­sen­sos, que no vol dir una­ni­mi­tats ni impo­si­ci­ons.

Sovint, par­lant de l'edu­cació, es diu que el sis­tema no pot aguan­tar una llei cada cinc anys, sense haver dei­xat que l'ante­rior hagi donat els seus fruits. Pot­ser que amb el ter­ri­tori fem el mateix. No deixa de ser una altra forma d'edu­cació col·lec­tiva, que bona falta ens fa.