Laterals

Com era d'espe­rar, el debat sobre els late­rals de l'auto­pista del Maresme, que s'havia tan­cat per decret, s'ha reo­bert. El Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial, amb una cele­ri­tat admi­ra­ble, havia tirat enda­vant el pro­jecte sense el con­sens neces­sari de la comarca i el resul­tat pre­vi­si­ble ha estat una allau d'al·lega­ci­ons que tot fa espe­rar que aturi el pro­jecte. Diver­sos han estat els intents de donar solució als pro­ble­mes endèmics d'una via de comu­ni­cació fona­men­tal per a la comarca com és la Naci­o­nal II peren­ne­ment con­ges­ti­o­nada, que tra­vessa un munt de pobla­ci­ons cos­ta­ne­res i que és una font de molèsties cons­tant.

En una comarca tan den­si­fi­cada com és el Maresme, amb una geo­gra­fia con­di­ci­o­nada per la Ser­ra­lada Lito­ral, tan pro­pera al mar, en què s'hi encai­xo­nen la via del tren, la car­re­tera Naci­o­nal II i l'auto­pista del Maresme, afe­gir-hi ara, a més a més, uns late­rals de dos car­rils per banda al cos­tat de l'auto­pista perquè faci les fun­ci­ons de car­re­tera naci­o­nal és una teme­ri­tat, per no dir una ani­ma­lada. Cal ser rea­lis­tes i apos­tar pel sen­tit comú. I és pre­ci­sa­ment aquest sen­tit comú el que apunta que la solució lògica seria el res­cat d'una auto­pista que la comarca fa més de cin­quanta anys llargs que sufraga. Però molt em temo que en aquest afer, tant soci­a­lis­tes com con­ver­gents estan d'acord... amb les cons­truc­to­res.