Articles

El món i nosaltres

“Algú pot arribar a imaginar-se què estaríem dient de nosaltres mateixos i de les institucions si el nostre cas fos l'escàndol acumulat que fa més d'un any que dura de les escombraries apilonant-se pels carrers de Nàpols?”

Fa uns dies vaig ser a Brus­sel·les. Feia un fred molt intens. Entre vuit i deu graus sota zero. Nevava i el vent cla­vava les vol­ves a la cara com pes­sics petits. Sort del refugi aco­lli­dor de l'hotel de res­sonàncies mona­cals. Un cop d'ull fugaç a la Gran Plaça, una pas­sada ràpida per les gale­ries, la ine­vi­ta­ble pere­gri­nació a Tro­pis­mes, una lli­bre­ria que m'agrada, la visita a la Dele­gació del Govern amb llam­bre­gada inclosa a l'expo­sició sobre les ciu­tats euro­pees de Josep Pla.

L'objec­tiu, però, era la tro­bada al Par­la­ment Euro­peu con­vo­cada per l'Ins­ti­tut Ignasi Villa­longa per refer­mar el com­promís amb el Cor­re­dor del Medi­ter­rani. L'acte va resul­tar més per al con­sum intern nos­tre que per a la pro­jecció política al Par­la­ment. Però tot i algu­nes absències nas­cu­des en un oblit impropi, cal reconèixer la capa­ci­tat de con­vo­catòria d'un acte que va aple­gar ajun­ta­ments, cam­bres de comerç, empre­sa­ris, dipu­ta­ci­ons i enti­tats diver­ses. L'objec­tiu neix d'una obvi­e­tat cla­mo­rosa.

Al Par­la­ment, a cada replà, pas­sava una cosa dife­rent i em vaig que­dar amb la impressió que l'enver­ga­dura de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees i el seu pes real, rellis­quen a la pell de mili­ons de ciu­ta­dans que s'ho miren amb el dis­tan­ci­a­ment propi d'un uni­vers estrany.

Només de tor­nar es va aca­bar l'onada de fred, mal­grat que pocs dies després tots ens vam que­dar glaçats la tarda del 4 de desem­bre quan els con­tro­la­dors van aban­do­nar mas­si­va­ment els seus llocs de tre­ball i van obli­gar a tan­car l'espai aeri espa­nyol. La forma com el govern espa­nyol va enca­rar la crisi i la va resol­dre ja ens és ben cone­guda.

El segon dia, un peri­o­dista amic que també havia estat a Brus­sel·les i amb qui havíem com­par­tit el vol de tor­nada va voler saber la meva opinió sobre la crisi dels aero­ports, sobre les solu­ci­ons adop­ta­des i, molt espe­ci­al­ment, si creia que n'havia patit de manera sin­gu­lar el pres­tigi i la imatge de Cata­lu­nya i d'Espa­nya. Pla­nava en la pre­gunta de forma implícita la idea que més enllà de les con­seqüències econòmiques evi­dents plo­via sobre mullat i que Espa­nya havia cai­gut en un pou de des­pres­tigi.

Vaig recla­mar del meu inter­lo­cu­tor un canvi d'acti­tud. Una valo­ració posi­tiva de la forma d'enca­rar la crisi i el seu desen­llaç. I vaig insis­tir que no podíem alhora, per exem­ple, tro­bar exa­ge­rada la solució i tro­bar greus les con­seqüències per a tot l'Estat. Vaig pro­po­sar-li una reflexió con­junta sobre una acti­tud massa estesa que ens porta sem­pre al desànim, al pes­si­misme, a la dra­ma­tit­zació i a una visió sem­pre pejo­ra­tiva de nosal­tres matei­xos. I vaig dema­nar un exer­cici posi­tiu d'auto­es­tima. Una reacció posi­tiva, una acti­tud bel·lige­rant, un punt de vista cons­truc­tiu. Recor­des el labe­rint de la ter­mi­nal de l'aero­port de Brus­sel·les i l'excursió que cal fer per sor­tir un cop has desem­bar­cat o en sen­tit invers per embar­car? Vaig dir-li. I no tro­bes que venint d'on veníem, del cor d'Europa, de la seu de les ins­ti­tu­ci­ons, l'arri­bada a la T1 del Prat sem­blava por­tar-nos a un estadi de civi­lit­zació supe­rior? Més neta, més endreçada, més raci­o­nal, més fun­ci­o­nal. Podem començar a girar els argu­ments i començar a cons­truir un ima­gi­nari col·lec­tiu que trobi en les coses bones que ens pas­sen un bon argu­ment per creure en el futur, per enca­rar-lo amb exigència crítica però amb la satis­facció d'un punt de par­tida més que rao­na­ble? Penso sin­ce­ra­ment que ha arri­bat l'hora de creure en nosal­tres matei­xos, de con­fiar en els can­vis que s'han produït en els dar­rers deu anys, de reconèixer que avui dis­po­sem en un con­text de crisi de més eines i més potents per abor­dar la rea­li­tat i fer-hi front.

El meu amic peri­o­dista va que­dar una mica parat, però va ento­mar l'argu­ment. Sovint tirem pedres sobre la nos­tra pròpia teu­lada amb una exces­siva faci­li­tat, prac­ti­quem un sen­tit des­truc­tiu de les coses i mai no dei­xem res per verd a l'hora de mos­trar-nos crítics amb tot el que ens envolta. Vam tor­nar a la crisi dels aero­ports. A les solu­ci­ons adop­ta­des; al seu caràcter excep­ci­o­nal però eficaç, a les con­seqüències que mal­grat tot hau­ria tin­gut la crisi per a la mal­mesa eco­no­mia del nos­tre país. Una crisi greu, sens dubte, que havia durat poc més de vint-i-qua­tre hores. Pèrdues per a les com­pa­nyies aèries, pèrdues per a les agències de turisme, pèrdues per a milers de per­so­nes i de famílies que van veure dis­tor­si­o­nats els seus plans i que, en molts casos, els van haver de can­viar. Pèrdues per al turisme i el comerç. Tot això i només en vint-i-qua­tre hores.

És evi­dent que calien mesu­res dràsti­ques i excep­ci­o­nals però reco­lli­des i pre­vis­tes en el nos­tre orde­na­ment legal, i necessàries.

De cop em va venir al cap una dar­rera pre­gunta, que vaig estal­viar al meu amic peri­o­dista, ocu­pat a treure suc del Cor­re­dor del Medi­ter­rani. Però que deixo aquí. Vista la crisi dels aero­ports, vist com som i com actuem, vist com eme­tem els nos­tres judi­cis, vist el nos­tre cap­te­ni­ment gene­ral, vist el nos­tre sen­tit crític agut, algú pot arri­bar a ima­gi­nar-se què estaríem dient de nosal­tres matei­xos i de les ins­ti­tu­ci­ons si el nos­tre cas no fos el dels aero­ports, sinó l'escàndol acu­mu­lat que fa més d'un any que dura de les escom­bra­ries api­lo­nant-se pels car­rers de Nàpols? Si recor­dem això pot­ser tots ple­gats tro­bem més sen­tit a com han anat les coses aquí?

Algú sor­tirà de seguida a dir que com­pa­rant coses que no es poden com­pa­rar intento sal­var la cara dels com­panys i intento posar cata­plas­mes a una situ­ació ben difícil. Hi estic d'acord, la situ­ació és molt difícil. De nosal­tres depèn fer-la encara més difícil o començar a posar les bases perquè les coses comen­cin a ser més fàcils.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.