Articles

Conte (negre) de Nadal

Reben­tar nínxols i robar als morts és una mena de delicte que sem­pre ha exis­tit: des dels antics egip­cis fins a l'actu­a­li­tat. Per això, el cas de l'enter­ra­morts de Bada­lona que arren­cava dents d'or de les des­pu­lles des­ti­na­des a la fossa comuna plan­teja dub­tes curi­o­sos. Té cadu­ci­tat, la dig­ni­tat d'unes res­tes huma­nes? En tenen, de dig­ni­tat, quan, segons el nos­tre sis­tema, es “nete­gen” nínxols i s'envien a la fossa comuna en una bossa? Repe­tim: no pots anar pel món vio­lant tom­bes sense que la justícia hi inter­vin­gui. Però ha pro­fa­nat cap cadàver, aquest noi? El pro­blema és que no ho sé. I si el manso hagués fet donació a una ONG dels diners obtin­guts gràcies a les peces den­tals? L'hau­ria detin­gut, la poli­cia?

El xicot ha decla­rat que no era cons­ci­ent que hagués comès cap delicte. Per a ell era com si se les hagués tro­ba­des per terra, aque­lles dents d'or. Si la donació d'òrgans està per­fec­ta­ment regla­men­tada, per què no ho està la de les res­tes que, un cop a l'ossera, pas­sen a ser del tot anònimes? Un parent pot negar-se al fet que recu­pe­rin del cos del seu difunt aca­bat de morir una pròtesi de maluc nova i caríssima. Però anys més tard, aquest mateix parent és el que no es digna reno­var el con­tracte del nínxol i per­met que les des­pu­lles vagin a bar­re­jar-se a la fossa comuna.

La dig­ni­tat dels vius es mesura per la dig­ni­tat amb què trac­tes els morts. Però resulta que nosal­tres tenim un sis­tema d'enter­ra­ments que edi­fica pisos per enca­bir-hi uns morts que després, per satu­ració, per impa­ga­ment, són enre­ti­rats i amun­te­gats a la fossa comuna. Ben lluny del sis­tema anglo­saxó d'enter­rar la gent a terra. Un cas com el de Bada­lona, a Lon­dres, no hau­ria pas­sat mai. Perquè a la fossa comuna hi van morts anònims i sem­blants, però no pas les res­tes de la neteja de les tom­bes “cadu­ca­des”. Les tom­bes no “cadu­quen”, si de cas caduca el cemen­tiri. Aquí, pas­sat el temps, o con­ti­nues pagant o te'n vas a la fossa comuna. I lla­vors hi ha el risc que, pel camí, algú t'arren­qui les dents. El res­pecte de debò el tro­ba­ran, per exem­ple, a Lon­dres, si visi­ten l'antic cemen­tiri de Ham­let Towers, fora dels cir­cuits turístics. És un parc romàntic on pas­se­ges entre les tom­bes esbot­za­des pel temps, entre la vege­tació humida i les arrels dels arbres escla­fant làpides. L'enter­ra­morts bada­loní és un espa­vi­lat, d'acord. Però mirem de no ser exces­si­va­ment hipòcri­tes. Que ara ve Nadal, mata­rem el gall i totes aques­tes coses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.