A la corda fluixa

Aquests dies assistim a les rèpliques del terratrèmol del 28-N, que tot just comencen, i tot indica que seran de llarga durada. Costarà que algunes plaques tectòniques tornin a ajustar-se i, sens dubte, el panorama geològic que en resultarà serà diferent al que hi havia abans de la data fatídica. Veiem rèpliques entre els que n'han sortit més ben parats –amb retirades molt oportunes– i rèpliques que poden ser tan devastadores com el terratrèmol entre els que n'han quedat més desarborats, sobretot entre el PSC i ERC. A ICV, en canvi, sembla que paeixen prou bé el fet de tornar a l'oposició. Per ara no en fan gaire drama. Tal vegada perquè és un partit que, en un sistema polític com el que tenim, sempre estarà més còmode a l'oposició que al govern. Haver de gestionar el capitalisme pot ser confortable, però segons com crea contradiccions quotidianes i conflictes de consciència. Així, doncs, sembla que, per a ICV, és una dolça derrota amb la qual ja comptaven. Quan passa el temps, però, ja se sap que les derrotes, per dolces que semblin al principi, sempre es tornen amargues. Per al PSC i per a ERC la derrota no ho ha estat gens, de dolça, i per això, ara, cada dia sentim manifestacions que són el ressò d'aquells moviments tectònics. El soroll encara seria més fort si no fos que d'aquí a cinc mesos hi ha unes eleccions fonamentals, sobretot per als socialistes, que obliguen a prémer el fre, a procurar actuar amb una mica de seny i a posar la sordina. Per aquesta raó, socialistes i republicans volen ajornar fins a la tardor vinent la presa de decisions fonamentals. Mai no és bona una situació com la que pateixen ara aquests dos partits, però el calendari electoral encara la complica. Els obligarà a fer equilibris a la corda fluixa durant uns quants mesos i, probablement, en aquest exercici, més d'un artista s'hi estavellarà. Es tracta de prendre posicions per al futur sense fer gaire renou d'aquí al maig, sense que es noti gaire. Això vol una discreció i una habilitat que no tothom posseeix en aquests dominis de la política.