Trossos
Tres blocs
Comença a dibuixar-se el mapa parlamentari de la legislatura. Anem a un Parlament amb tres blocs. El primer és el dels qui governen. El segon, el dels qui deixen governar. El tercer els dels que van a dir-hi la seva perquè consti en acta. En temps de crisi, la ciutadania demana que hi hagi un govern que governi i una oposició que critiqui però que no obstrueixi. Els partits amb vocació de govern o d'alternativa jugaran en aquestes regles. Els dos primers blocs.
Efecte Tardà
El personatge Tardà del Polònia ha popularitzat una altra manera de fer política: la de l'“algú ho havia de dir”. El tercer bloc és el dels qui van a fer de Tardà al Parlament, a dir el que creuen que algú havia de dir –la independència és la solució, el castellà està perseguit, la veritat és d'esquerres– de la manera més contundent i pura possible. La seva funció no és ni governar ni deixar governar ni tan sols impedir-ho. Això no és cosa seva.
Esquerra
Els tres grups estan ja força dibuixats. CiU és el primer. PSC i PP el segon. Ciutadans, Solidaritat i Iniciativa el tercer. I Esquerra? De moment s'ha situat en el tercer. Però s'equivocaria si s'hi quedés o s'hi deixés arraconar. Passar al segon vol dir negociar, cedir, transaccionar. És més còmode situar-se fora i denunciar que no et volen. Però no dóna perfil de partit de govern. Quan decideixi a quin bloc s'apunta, Esquerra decidirà també què vol ser quan sigui gran.
