La joguina estrella

Un tren no sé si l'havia posat mai a la carta, perquè quan jo era petit els Reis feien una mica el que volien. No com ara. Lla­vors havies d'adap­tar la teva ale­gria a la joguina que duien, un Do-re-mi, o un Colt, encara que no l'hagues­sis vist mai a cap apa­ra­dor. És clar que el tren va ser la joguina defi­ni­tiva.

Pot­ser per això visc la nos­tra rea­li­tat fer­roviària amb ulls d'infant, espe­rant la sor­presa. I con­tent de veure com es des­ple­guen quilòmetres d'AVE entre Madrid i València, i Múrcia. Tant d'entos­su­dir-nos amb el cor­re­dor del Medi­ter­rani, i encara resul­tarà més curt anar de Bar­ce­lona a València pas­sant per Madrid que no seguir Via Augusta avall.

Aquí també ens passa que qui havia de posar el cor­re­dor del Medi­ter­rani a la carta, el minis­teri espa­nyol de Foment a l'època d'Álva­rez Cas­cos, no ho va fer. La carta anava adreçada a la Comissió Euro­pea, i el Tri­bu­nal de Comp­tes Euro­peu, con­ta­giat dels aires de Wiki­le­aks, ha reve­lat que l'any 2004 el cor­re­dor del Medi­ter­rani no figu­rava entre els pro­jec­tes pri­o­ri­ta­ris, d'entrada perquè la selecció no es va fer tenint en compte els flu­xos de trànsit, i perquè el govern espa­nyol va apos­tar per la radi­a­li­tat, hereva com diria Germà Bel del model borbònic francès.

De fet, des d'avui l'alta velo­ci­tat de pujada des de Figue­res cre­uarà el cen­tre del món, l'estació de Per­pinyà, i s'enfi­larà fins a la capi­tal d'Espa­nya: París. És clar que per arri­bar a la capi­tal de Cata­lu­nya el tra­jecte s'haurà de com­ple­tar amb tren cafe­tera. I si volem anar sud enllà ens que­da­rem tra­vats en la via única entre Van­dellòs i Cas­telló. A la carta als Reis hi hem de posar un any més uns quants trams de via. Si hi ha carbó, no el llençarem: ens pot anar bé per als Regi­o­nals i Roda­lies trans­fe­rits a la Gene­ra­li­tat. És clar que, com que aquesta cessió no con­venç Artur Mas, estarà bé saber què diu demà al seu dis­curs d'inves­ti­dura sobre la via que ens cal fer als cata­lans.