Tsunami electoral

S'ha produït un tsunami en el mapa electoral català? ¿Estem davant d'una nova realitat política? Aquests són interrogants difícils de respondre des de la proximitat dels esdeveniments, però les dades ens hi fan pensar. El 28 de novembre van anar a votar 3.021.706 catalans, mentre que 2.095.122 es van quedar a casa. En termes absoluts, els vots rebuts pels diversos partits han experimentat canvis substancials. CiU n'ha guanyat 262.254, mentre que ERC i el PSC n'han perdut 198.309 i 225.812, respectivament. El PP ha guanyat 67.797 vots, C's ha obtingut 15.987 vots nous i ICV n'ha perdut 52.708. Un partit nou com SI ha aconseguit 102.197 vots, i 32.087 electors han votat en blanc. Les dades són prou significatives.

Al costat d'aquests números absoluts, la distribució territorial del vot ens ofereix una manera més gràfica d'observar la recomposició del mapa electoral català. El tsunami electoral pren forma quan observem un mapa monocolor en què CiU s'ha imposat en les quaranta-una comarques. Però encara és més potent la imatge del mapa municipal. A Catalunya tenim 936 municipis: CiU és la força més votada en 919. No estic segur si hi ha hagut un tsunami electoral o no, però les dades ens mostren un territori “llaurat” per la forta onada de CiU. Davant d'aquestes dades, se'ns desperten molts interrogants.

Primer, ¿estem davant d'un sistema de partits alhora més fragmentat i més dominat per un partit hegemònic? ¿CiU és una força política que domina la política catalana i que, a més, ho fa regnant sobre un mapa electoral on cada cop hi ha més partits i en què cada cop són més petits i més febles? ¿Ha quedat CiU sense cap adversari de pes? Les properes eleccions municipals ens donaran algunes pistes per respondre a aquests interrogants, com també els passos que alguns partits polítics facin durant els propers mesos.

Segon, estem davant d'una Catalunya sociològicament nacionalista i de centredreta? ¿La societat catalana, en conjunt, està convençuda que cal eliminar l'impost de successions i la restricció dels 80 quilòmetres per hora? ¿Som majoritàriament nacionalistes catalans i només residualment independentistes, sobiranistes, nacionalistes espanyols o federalistes? ¿Representa la proposta de CiU la majoria sociològica i ideològica del país? A l'Enquesta Social Europea (2009) destaca el fet que els catalans som els europeus que més a l'esquerra ens situem en l'eix ideològic. En una escala d'esquerra (0) a dreta (10), Catalunya se situa en el 4,27, mentre que el Regne Unit es col·loca en el 4,99; Dinamarca, en el 5,31, i Finlàndia, en el 5,72. Però potser més significatiu: no només som els més d'esquerres, sinó també els que menys sabem situar-nos en l'eix esquerra-dreta. Només ens guanyen els antics països comunistes. A Catalunya, un 9,53% de la població enquestada manifesta que no sap on situar-se, mentre que a Noruega és l'1,68% de la població, a l'Estat francès, el 4,14%, i a Alemanya, el 5,20%.

Tercer, tothom considera que la proposta i l'acció de govern del tripartit ha estat un desastre? ¿Ningú ha apreciat la llei de barris, la política de l'aigua, el Pacte Nacional per a la Immigració, la construcció de centres penitenciaris, les càmeres a les comissaries, els recursos dedicats a salut o la nova llei de serveis social? Algú ha fet aquest balanç? ¿La mala imatge generalitzada dels darrers anys de govern és producte dels fets o de les paraules? Quina és la base real d'aquest català emprenyat que està transformant el mapa electoral català? Els partits en el govern –-amb l'excepció d'ICV-EUiA– han renunciat, durant la campanya, a fer un balanç de la feina feta. Aquesta sorprenent decisió no ha contribuït a aclarir ni quines han estat les aportacions realitzades ni la valoració que en fan els ciutadans. Paral·lelament, el soroll generat al voltant del tema estatutari ha acabat difuminant una acció de govern que en algun moment haurem de fer aflorar. Bé sigui per posar-la en valor, bé sigui per criticar-la.

No he ofert respostes clares als interrogants plantejats, tot i que considero que són preguntes que ens hauríem de plantejar i analitzar. El tsunami electoral ha deixat un territori amb 919 municipis de CiU i ha generat uns resultats electorals amb els quals els tres partits en el govern han perdut 476.829 vots. Aquests resultats poden ser l'expressió d'una conjuntura política específica o un avançament del futur mapa polític català. Tenim moltes preguntes i poques respostes; però ara ens toca, a tots plegats, oblidar-nos de l'oasi català, baixar del Dragon Kan i observar la realitat amb una mirada renovada i imaginativa.