Els singulars del buit legal
Dilluns a la nit, zapinejo pel magma televisiu i després de veure el Cracòvia m'aturo finalment amb els Singulars, de Jaume Barberà, al 33. La banda sonora de la presentació d'aquest programa és el tema Clandestino, de Manu Chao. El tipus que apareix a la pantalla, mentre Barberà fa mig en off el perfil del seu convidat, duu una samarreta negra serigrafiada amb la frase “Asistencia antisocial”. És l'arquitecte Santiago Cirugeda, el d'El Niu. Ho recorden? A sobre de les sales d'exposicions de la Rambla de Girona? Sí, aquell contenidor folrat de fullaraca que era el Bòlit abans del que ¿serà? el Bòlit. “Cirugeda es rebel·la contra l'arquitectura lligada al poder i allunyada dels ciutadans”, diu la nota de premsa a tv3.cat/singulars. Seves són les “estratègies subversives d'ocupació urbana”. Em costa de creure, l'experiència és un grau. El Niu va néixer perquè estava lligat al poder (consistorial), i es va mantenir lluny dels veïns gràcies a l'escala –amb la porta barrada amb pany i clau– que, instal·lada en un lateral de la Rambla, actuava d'estructura per accedir a l'“espai de treball”.
La veritable història dels okupes (per denúncia social) i dels ocupes (per pura necessitat) està farcida de desnonaments, multes, embargaments... “Hay cosas que no son legales y son buenas”, afirma Cirugeda davant de Barberà i meu. Tots dos fem un somriure.
