Trossos

Escep­ti­cisme

Artur Mas va fer un excel·lent dis­curs d'inves­ti­dura, en la forma i en el fons. Va ofe­rir imatge de seri­o­si­tat davant de la crisi i d'ambició tran­quil·la en la qüestió naci­o­nal. De vega­des, sem­bla que en aquest país, per fer veure que ets neu­tral o perquè ens angoi­xen els entu­si­as­mes, s'hagi de ser escèptic per obli­gació. Doncs no crec que Mas con­vidés ahir a l'escep­ti­cisme, sinó a l'espe­rança. I s'ha de poder dir en veu alta. Perquè convé.

Auto­ma­tisme

Si el dis­curs de Mas va ser sol­vent, la dinàmica par­la­mentària del pri­mer dia d'inves­ti­dura va ser una mica dece­be­dora, per automàtica. Feia l'efecte que mol­tes de les valo­ra­ci­ons dels grups esta­ven escri­tes abans d'haver sen­tit el dis­curs. I el dis­curs era ata­cat al mateix temps per raons abso­lu­ta­ment con­tra­dictòries a la vegada: les valo­ra­ci­ons i els vots d'aques­tes ses­si­ons d'inves­ti­dura, automàtiques i pre­vi­si­bles, ali­men­ten una idea de la política com a tea­tre no gaire fotogènica.

Tran­sició

Del dis­curs de Mas que­darà una idea amb pes: la tran­sició cata­lana. CiU arri­barà al poder perquè ha promès que ens mou­rem. Que no ve a man­te­nir l'statu quo, sinó a can­viar-lo. Amb la prudència, la tran­quil·litat i les bones for­mes que cal­gui, però movent-se. Si Mas s'ho hagués dei­xat ahir, mala­ment. Si no hagués cen­trat la inter­venció en la crisi econòmica, pit­jor. Va par­lar d'una cosa i de l'altra. Només és el començament. Però és un bon començament.