El Tren Pinxo

Cavall guanyador. Aquest és l'eslògan. Han vist el nou anunci de Renfe? Des de Catalunya estant, francament, sembla que ens prenguin el pèl. Ara, que en qüestions ferroviàries ja fa molt de temps que ens el prenen. Però més encara quan en el mateix cap de setmana s'inaugura el tram d'alta velocitat que uneix Madrid amb la seva platja, o sigui, València. I gairebé 24 hores després sense bombo ni platerets –no m'estranya– s'estrena un altre tram de pretesa alta velocitat entre Figueres i París que és poc més que una gimcana per a qui el faci servir. A la capital de l'Alt Empordà s'ha d'agafar un TGV francès fins a Perpinyà, a uns 200 km/h, l'alta velocitat ha d'arribar d'aquí a dos anys, passant pel túnel del Pertús. El tram de gran velocitat Perpinyà-Montpeller-Nimes no es completarà del tot fins al 2020. Mentrestant, el tren circularà més lentament per una via convencional. I de Nimes a París es podrà arribar als 320 km/h. Al final, representa una reducció significativa del temps de trajecte entre Barcelona i París. Peixet. Ja veuen on és el cavall guanyador, no? És vergonyós. A mi la posada en marxa d'aquesta nova línia m'ha fet pensat en el Tren Pinxo de Banyoles. El tren hi va arribar per primera vegada l'any 1928, després de 14 anys de retard, i va funcionar fins al 1956. Era un ramal més de la xarxa ferroviària del popular Tramvia del Baix Empordà que havia d'unir les poblacions de Palamós, Flaçà, Girona i Banyoles. No va funcionar per múltiples problemes reflectits en una cançó. La tradició popular va batejar aquest tren o tramvia amb el nom familiar de Tren Pinxo de Banyoles i els defectes van quedar retratats en una lletra que deia que era un tren petit, que corria poc i que tenia dificultats a l'hora de pujar rampes. Certament, la línia fèrria tenia unes fortes rampes que obligaven a tallar el comboi del carrilet i traslladar, per tandes, els vagons des de l'estació del Pont Major fins al baixador de la República, i continuar, després, amb el comboi sencer fins a l'inici del pendent de l'estació de Banyoles, on, algunes vegades, calia repetir l'operació de desenganxar i tornar a enganxar els vagons. Passen els anys, canvien els temps, però els problemes són els mateixos. Ara anirem a França no amb un cavall guanyador sinó amb un tren fet de llaunes i cassoles i barrets de capellà, la, la, la, la, i barrets de capellà.